Antoni Bori vivia a Badalona, justament al barri del Progrés. Ben segur que això l’inspiraria un poema que il·lustra amb optimisme el desenvolupament industrial que s’esdevenia a la ciutat.
HIMNE AL PROGRÉS
Salve, salve, honrada i noble
germanor dels fills del poble,
voluntat del sentiment;
salve, força que propagues
la unió de les nissagues
i la llum del pensament.
A la raça feinadora
tu l’has feta pensadora,
i amb la ploma, o bé amb el mall,
dius o cantes amb consciència
les empreses de la ciència
i les glòries del treball.
Allà on et porta la humana pensa
el treball mostra torns i telers,
i el que la ciència diu o comença
la indústria acaba amb força immensa,
la indústria santa, que és el Progrés.
A estranyes terres d’incultes races
els dulcifiques tu els costums;
les lleis salvatges prompte arrabasses,
i ermots i platges, per llà on tu passes,
jardins es tornen rics de perfums.
Tes naus sempre veleres
coneixen tots els mars
enginys de tota mena
emmotllen els metalls;
subjectes la paraula,
reprens la força al llamp,
i esborres les fronteres,
i estrenys la humanitat.
A la gent treballadora
també ajuntes, en bona hora,
lluny de vicis coneguts;
persisteix en tal fal·lera
que ella alçarà ta bandera
i cantarà tes virtuts.
Salve, salve, honrada i noble
germanor dels fills del poble,
repeteix el cant après,
repeteix el cant de glòria,
que és del segle la victòria
el Treball, que és Progrés.
Antoni Bori i Fontestà
El trobador català 