Fa 150 anys, el 1862, naixia Antoni Bori i Fontestà. Justament aquell any la llengua catalana recuperava terreny en la literatura: per primera vegada es tornaria a publicar una novel·la en català. Es tractava d’una novel·la històrica escrita per Antoni de Bofarull. El títol cridava l’atenció: L’orfeneta de Menargues, i encara més el títol alternatiu Catalunya agonitzant (en aquella època era habitual que les novel·les tinguessin un títol alternatiu, com per exemple Don Álvaro o la fuerza del sino).
Tant la temàtica (les aventures i desventures d’una orfeneta), com el fet d’ambientar-ho en un moment històric decisiu per a Catalunya (el Compromís de Casp) són elements que indubtablement devien impactar el nostre poeta badaloní. No oblidem que Antoni Bori escriuria una Història de Catalunya i que més d’un dels seus poemes de El trobador català tindria com a protagonista un orfenet o una cegueta. Coincidència? Potser sí, però més aviat podem establir un cert paral·lelisme entre aquests dos autors atrets per una història (la Història de Catalunya) que ha patit dissorts de tota mena, però que no renuncia a perdurar…
Us deixem amb la portada i un dels gravats de la primera edició de L’orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant (1862). És una novel·la considerada romàntica i una mica ensucrada, però cal dir que, per l’època en què fou escrita, tenen molt de mèrit els elements històrics que s’hi recullen.
Deixa un comentari