Com cada any, Badalona celebra un dels actes més populars entorn de la festa del nostre patró, Sant Anastasi. Es tracta de la Cremada del Dimoni.
Tot i tractar-se d’un costum recent, de poc més de setanta anys d’antiguitat, ha esdevingut l’acte que aglutina més badalonins. Tot Badalona s’aplega a la Rambla per veure la Cremada.
En vida d’Antoni Bori no existia pas aquest costum, però ben segur que com a badaloní el trobaria molt encertat, més encara si veiem quin concepte tenia Antoni Bori sobre el Dimoni, al qual va dedicar un poema en El trobador català.
L’ÀNGEL CAIGUT
Del cel la pau ditxosa
els Àngels han malmès
en dos legions partint-se
de bons i de dolents.
…
D’aquests la irada tropa
comanda Llucifer;
al tron etern s’acosta,
i planta cara a Déu.
…
A sa envestida ferma
tremola tot el cel,
que el mal es vol asseure
al tron del Pare Etern.
…
Estamordits reculen
els Àngels més fidels,
i a Déu gloriós rodegen
enlaire els seus acers.
…
De sobte, en dues files
la gran legió es parteix,
i surt radiant de glòria
l’arcàngel Sant Miquel.
…
Amb Llucifer s’encara
que amb ira l’escomet,
i al cop primer d’espasa
l’ajup sota els sos peus.
…
Els Àngels bons avancen,
reculen els dolents,
i en sa fugida cauen
confosos en tropell.
…
Per engolir-los, s’obren
les portes de l’infern,
i el foc etern braola
en rebre Llucifer.
Antoni Bori i Fontestà
Per acabar, una foto d’un grup que ha anat a visitar el Dimoni dissabte 5 de maig de 2012:
El trobador català 
Però ni s’hi feia referència a la cremada del dimoni en una obra del baró de Maldà, al segle XIX? Que potser es va deixar de fer i recentment l’hem recuperada?
Joan,
El Baró de Maldà (al segle XVIII) va escriure això en el Calaix de Sastre: “En la vigília de esta festa de Sant Anastasi, sent los mariners i pescadors gent de tabola i tunanteria, calaren foc a un figurón, perquè s’hi arreplegàs molta gent forastera…”
Dubto, però, que al segle XIX Antoni Bori en tingués notícia. Després de la Guerra Civil el Sr. Cuyàs Tolosa va ser un dels impulsors de reviure aquesta cremada.