El llenguatge dels polítics

L’obra de teatre La Repartidora d’Antoni Bori i Fontestà, estrenada al teatre del col·legi Terrassenc la tarda del 8 de desembre de 1881, conté un petit parlament que retrata com solen intervenir les persones que governen quan volen enlluernar-nos amb paraules buides i fugint d’estudi.

Vegem com s’expressava en aquesta obreta el Sr. Arcís (agutzil):

Es necessita Retòrica

per discussió tan simpàtica,

i per suposat Gramàtica

i una expressió metafòrica.

Perquè mai, la ciència plàstica

darà instrument a l’Estètica,

per dar-li forma patètica,

i fer la paraula elàstica.

És aquesta una polèmica

algun tanto macarrònica

que està renyida amb la crònica,

i amb la discussió acadèmica.

La naturalesa exòtica

junt amb l’ocasió específica,

pirotècnica i narcòtica.

Si s’atén a l’acció crítica

i a més de crítica, tàcita,

la mnemotècnica i clàssica

argumenta la política.

L’autoritat periòdica      (creixent per graus)

desatendeix tota plàtica,

i si és cosa matemàtica

se tracta amb força metòdica.

Però mai, mai, l’acció flamètica

se dedueix de la històrica;

i molt menos, si és Retòrica,

i molt menos, si és Poètica.

Com diria en Monegal: —Ah! Ja ho veuen! Així s’expressen els que manen, sobretot si parlen d’economia… I com dirien els de la Trinca: —Una altra d’esdrúixoles!