Sant Joan, diada gran

15 06 2012

S’acosta la revetlla de Sant Joan! Una festa com aquesta mereix un tractament com cal. Antoni Bori, a El trobador català hi dedica un poema que expressa d’una manera ben nítida bona part del sentit de la celebració.

Bona revetlla a tothom i felicitats a les Joanes i Joans!

LA NIT DE SANT JOAN

 

La nit més bella

i alegre de l’any,

en què tot convida

a sortir a  gojar

la fresca i gemada

verbena dels camps,

és la nit de glòria,

la nit de Sant Joan.

 …

Pels pobles i viles,

muntanyes i plans,

enceses fogueres

cargolen sos flams;

i a prop de la platja,

i a dintre del mar,

les barques encenen

sos llums i fanals.

 …

Alegres les colles

de xics i de grans,

tocant panderetes,

ferrets i timbals,

les fonts ressegueixen

amb dolços cantars,

d’orenga i ginesta

sos fronts coronant.

 …

Al mig de la plaça,

on l’ample brancam

de roures i alzines

hi fa d’envelat,

l’airosa guitarra

comença a tocar,

i alegres parelles

puntegen el ball.

 …

La fresca rosada

els ve a saludar,

quan ja les fogueres

es van apagant;

i al punt de les dotze

tirant l’ou al plat,

les noies auguren

la sort que tindran.

 …

Al punt de les dotze

muntanyes avall,

tothom, cap a casa,

se’n va a reposar,

joiosos i alegres

d’haver celebrat

la nit de revetlla,

la nit de Sant Joan.

Antoni Bori i Fontestà


Accions

Informació

Una resposta

20 06 2012
Eusebi

Entenc que en el moment que Bori i Fontestà escriu aquests versos l’hora oficial devia seguir l’horari solar, i per tant les dotze de la nit serien les dues de la matinada d’ara. I que la claror que ara hi ha a quarts de deu llargs, moment en què es comencen a sentir alguns pertards (recordem que l’inici del soroll s’ha retardat molt amb això de la crisi), aleshores devia ser a quarts de vuit: hora de començar a posar les safates a taula i encetar la beguda que hi ha posada en el gel. Però malgrat aquestes diferències de rellotge hi ha alguna altra cosa que no m’encaixa:

“Al punt de les dotze
muntanyes avall
tothom, cap a casa,
se’n va a reposar”

Em meravellen aquests versos! O abans eren uns avorrits o ara som uns cràpules? No us sembla? Avui hom se’n va a reposar no abans que surti el sol, siguin les cinc o les set, en el millor dels casos. Però n’hi ha que segueixen amb els xurros i la xocolata, i després cap a la platja. Cada any hi ha més problemes amb les patrulles que cap allà a les sis fan fora a tothom de les platges, perquè a continuació entrin en escena els equips de neteja que trauran tones i tones de deixalles abans que la sorra es torni a omplir de gom a gom.

Una cosa és clara: ha canviat la percepció del que és la nit, del que és divertir-se i del que és reposar. I això ja no té res a veure amb els rellotges i els horaris. És una altra cosa …!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: