S’acosta la revetlla de Sant Joan! Una festa com aquesta mereix un tractament com cal. Antoni Bori, a El trobador català hi dedica un poema que expressa d’una manera ben nítida bona part del sentit de la celebració.
Bona revetlla a tothom i felicitats a les Joanes i Joans!
LA NIT DE SANT JOAN
La nit més bella
i alegre de l’any,
en què tot convida
a sortir a gojar
la fresca i gemada
verbena dels camps,
és la nit de glòria,
la nit de Sant Joan.
…
Pels pobles i viles,
muntanyes i plans,
enceses fogueres
cargolen sos flams;
i a prop de la platja,
i a dintre del mar,
les barques encenen
sos llums i fanals.
…
Alegres les colles
de xics i de grans,
tocant panderetes,
ferrets i timbals,
les fonts ressegueixen
amb dolços cantars,
d’orenga i ginesta
sos fronts coronant.
…
Al mig de la plaça,
on l’ample brancam
de roures i alzines
hi fa d’envelat,
l’airosa guitarra
comença a tocar,
i alegres parelles
puntegen el ball.
…
La fresca rosada
els ve a saludar,
quan ja les fogueres
es van apagant;
i al punt de les dotze
tirant l’ou al plat,
les noies auguren
la sort que tindran.
…
Al punt de les dotze
muntanyes avall,
tothom, cap a casa,
se’n va a reposar,
joiosos i alegres
d’haver celebrat
la nit de revetlla,
la nit de Sant Joan.
Antoni Bori i Fontestà
El trobador català 
Entenc que en el moment que Bori i Fontestà escriu aquests versos l’hora oficial devia seguir l’horari solar, i per tant les dotze de la nit serien les dues de la matinada d’ara. I que la claror que ara hi ha a quarts de deu llargs, moment en què es comencen a sentir alguns pertards (recordem que l’inici del soroll s’ha retardat molt amb això de la crisi), aleshores devia ser a quarts de vuit: hora de començar a posar les safates a taula i encetar la beguda que hi ha posada en el gel. Però malgrat aquestes diferències de rellotge hi ha alguna altra cosa que no m’encaixa:
“Al punt de les dotze
muntanyes avall
tothom, cap a casa,
se’n va a reposar”
Em meravellen aquests versos! O abans eren uns avorrits o ara som uns cràpules? No us sembla? Avui hom se’n va a reposar no abans que surti el sol, siguin les cinc o les set, en el millor dels casos. Però n’hi ha que segueixen amb els xurros i la xocolata, i després cap a la platja. Cada any hi ha més problemes amb les patrulles que cap allà a les sis fan fora a tothom de les platges, perquè a continuació entrin en escena els equips de neteja que trauran tones i tones de deixalles abans que la sorra es torni a omplir de gom a gom.
Una cosa és clara: ha canviat la percepció del que és la nit, del que és divertir-se i del que és reposar. I això ja no té res a veure amb els rellotges i els horaris. És una altra cosa …!