Com devia viure aquesta data Antoni Bori?
Ben segur que aquesta efemèride tan nostrada i tan reivindicativa devia inspirar-li els versos del diàleg d’en Ramon i en Pere a Per la pàtria.
Bona diada nacional a tothom!
PER LA PÀTRIA
DIÀLEG
Retraient fets de la història
de nostres avis que, amb glòria
mai volgueren ser esclaus;
en tals gestes inspirant-se
i d’amor patri inflamant-se
així parlaven dos braus:
PERE
Si la pàtria perillava
i la bandera arborava
aixecant el sometent,
¿què faries tu en la guerra
per defensar nostra terra
del dogal d’estranya gent?
RAMON
Prendre el fusell de seguida;
anar a la pàtria afligida
i dir-li: ―Aquí hi va un soldat;
aquí hi ha un brau que s’obliga
a batre la host enemiga
mal que mori en el combat.
PERE
I si la gent espantada
i sorpresa a la vegada,
l’enemic veiés entrar,
¿què faria ton cor noble
per alenar el teu poble
i portar-lo a guerrejar?
RAMON
Sortiria irat de casa,
faria prendre l’espasa
al covard, al pobre, al ric;
i aixecant el crit de “guerra!”
arboraria la terra
a combatre l’enemic.
PERE
¿I tu creus que, si, comptades
fossin les forces doblades
dels enemics batallons,
seria prudent combatre
contra qui saps que ha de batre
tos exèrcits i canons?
RAMON
Mai la pàtria en rebre ofensa,
ha de comptar en sa defensa,
els enemics quants seran;
basta lluitar amb coratge,
que per rompre l’esclavatge
cada home es torna un gegant.
PERE
I si la tropa estrangera
derrotant nostra bandera
entrés aquí a sang i foc;
i destruís les vivendes,
nostres temples, les hisendes,
sense deixar res enlloc;
si degollés el teu pare,
i els teus germans… més encara!
si arreu sembrés la dissort,
què faries?
RAMON
Què faria?
De vergonya em moriria
si en la guerra no hagués mort.
Mes, qui ha dit mai que eixa terra
ha sucumbit en la guerra
sent tan braus sos habitants?
¿Qui no sap que aquí malmesos
van caure els cartaginesos
i vencérem els romans?
¿Qui no sap que el moro entrava
traïdorament i deixava
els pobles fets un carner;
mes resistint a ses fúries
sorgí un Pelai en Astúries
i a Catalunya un Otger?
I, per fi, ¿qui recordança
no té que els soldats de França
van caure aquí guerrejant;
i que, a nostra empenta, un dia
tremolà la Moreria
a Wad Ras i Tetuan?
PERE
Ets un brau!
RAMON
No menys noble
seràs tu si d’aquest poble
recordes tot l’esplendor.
PERE
Sí; també l’orgull m’alenta
d’ésser de raça valenta
del Cid i el Conqueridor.
Sé també que a Grècia ardida
va vèncer la host atrevida
de Rocafort i Roger;
i sé la història que brilla,
de Pau Clarís, de Padilla
de Lanuza i Fivaller.
RAMON
Noms són ells que hem d’invocar-los
quan ens cridi a defensar-nos
la pàtria amb bèl·lic clarí.
PERE
Sí; i defensant sa corona
hem de lluitar com Girona
i com Numància morir.
RAMON
La mort del brau dignifica,
l’escriu la història, i l’explica
la tradició nacional.
PERE
Què és caure mort en la guerra
per defensar nostra terra,
si és, el morir, ser immortal!
RAMON
¿És dir que tu en sa defensa
prefereixes, sens temença,
el morir, al viure esclau?
PERE
Sí; per la pàtria oprimida
donaria el cor… la vida…
RAMON
Encaixem, també ets un brau.
Antoni Bori i Fontestà
El trobador català 