L’11 de setembre i Antoni Bori

16 08 2012

Com devia viure aquesta data Antoni Bori?

Ben segur que aquesta efemèride tan nostrada i tan reivindicativa devia inspirar-li els versos del diàleg d’en Ramon i en Pere a Per la pàtria.

Bona diada nacional a tothom!

PER LA PÀTRIA

DIÀLEG

Retraient fets de la història

de nostres avis que, amb glòria

mai volgueren ser esclaus;

en tals gestes inspirant-se

i d’amor patri inflamant-se

així parlaven dos braus:

PERE

Si la pàtria perillava

i la bandera arborava

aixecant el sometent,

¿què faries tu en la guerra

per defensar nostra terra

del dogal d’estranya gent?

RAMON

Prendre el fusell de seguida;

anar a la pàtria afligida

i dir-li: ―Aquí hi va un soldat;

aquí hi ha un brau que s’obliga

a batre la host enemiga

mal que mori en el combat.

PERE

I si la gent espantada

i sorpresa a la vegada,

l’enemic veiés entrar,

¿què faria ton cor noble

per alenar el teu poble

i portar-lo a guerrejar?

RAMON

Sortiria irat de casa,

faria prendre l’espasa

al covard, al pobre, al ric;

i aixecant el crit de “guerra!”

arboraria la terra

a combatre l’enemic.

PERE

¿I tu creus que, si, comptades

fossin les forces doblades

dels enemics batallons,

seria prudent combatre

contra qui saps que ha de batre

tos exèrcits i canons?

RAMON

Mai la pàtria en rebre ofensa,

ha de comptar en sa defensa,

els enemics quants seran;

basta lluitar amb coratge,

que per rompre l’esclavatge

cada home es torna un gegant.

PERE

I si la tropa estrangera

derrotant nostra bandera

entrés aquí a sang i foc;

i destruís les vivendes,

nostres temples, les hisendes,

sense deixar res enlloc;

si degollés el teu pare,

i els teus germans… més encara!

si arreu sembrés la dissort,

què faries?

RAMON

Què faria?

De vergonya em moriria

si en la guerra no hagués mort.

Mes, qui ha dit mai que eixa terra

ha sucumbit en la guerra

sent tan braus sos habitants?

¿Qui no sap que aquí malmesos

van caure els cartaginesos

i vencérem els romans?

¿Qui no sap que el moro entrava

traïdorament i deixava

els pobles fets un carner;

mes resistint a ses fúries

sorgí un Pelai en Astúries

i a Catalunya un Otger?

I, per fi, ¿qui recordança

no té que els soldats de França

van caure aquí guerrejant;

i que, a nostra empenta, un dia

tremolà la Moreria

a Wad Ras i Tetuan?

PERE

Ets un brau!

RAMON

No menys noble

seràs tu si d’aquest poble

recordes tot l’esplendor.

PERE

Sí; també l’orgull m’alenta

d’ésser de raça valenta

del Cid i el Conqueridor.

Sé també que a Grècia ardida

va vèncer la host atrevida

de Rocafort i Roger;

i sé la història que brilla,

de Pau Clarís, de Padilla

de Lanuza i Fivaller.

RAMON

Noms són ells que hem d’invocar-los

quan ens cridi a defensar-nos

la pàtria amb bèl·lic clarí.

PERE

Sí; i defensant sa corona

hem de lluitar com Girona

i com Numància morir.

RAMON

La mort del brau dignifica,

l’escriu la història, i l’explica

la tradició nacional.

PERE

Què és caure mort en la guerra

per defensar nostra terra,

si és, el morir, ser immortal!

RAMON

¿És dir que tu en sa defensa

prefereixes, sens temença,

el morir, al viure esclau?

PERE

Sí; per la pàtria oprimida

donaria el cor… la vida…

RAMON

Encaixem, també ets un brau.

Antoni Bori i Fontestà





15 d’agost, festa de l’Assumpció

6 08 2012

curos

Imatge: fragment d’una litografia original de Jordi Curós per a l’edició de Lo trovador català a cura de Josep Balagué i Tarrés i Josep Pi i Caparrós. Edicions Curiosa 1988.

El quinze d’agost és la Festa Major de Badalona. A Santa Maria, parròquia principal de la nostra ciutat, és el dia més solemne: s’hi canten els goigs a la nostra patrona. Segur que Antoni Bori, com a bon badaloní, devia viure la Festa Major amb entusiasme. La seva devoció a la Mare de Déu la podem veure en un senzill poema titulat Ora pro nobis on crida l’atenció l’anàfora “nosaltres pecadors” al final de cada estrofa. Felicitats a totes les Assumptes!

ORA PRO NOBIS

Verge santa

piadosa,

reina i mare

afectuosa

que domines

nostres cors;

sigues sempre

l’advocada,

i l’estrella

venerada

de nosaltres

pecadors.

Tu que guies

cels i terres,

i ets l’aurora

que desterres

els malèfics

temptadors;

obre’ns, Mare,

els teus braços

i encamina

sempre els passos

de nosaltres

pecadors.

Arca santa

de clemència,

flor que escampes

tota essència

i endolceixes

nostres plors;

en les penes

de la vida

fortifica’ns,

entendrida

de nosaltres

pecadors.

Font eterna

de dolçors,

tendre bàlsam

amb què cures

les ferides

de tants cors;

vetlla’ns tota

malaltia

i les hores d’agonia

de nosaltres

pecadors.

I quan vingui

l’hora incerta

que nostra ànima

es desperta

cercant braços

redemptors

dels teus fes-la

meritòria

i obre el temple

de la glòria

a nosaltres

pecadors.

Antoni Bori i Fontestà