En els temps que corren qualsevol monarquia hauria d’anar tancant la paradeta i deixar que ens representin les persones que tenen condicions per fer-ho.
En qualsevol cas, cent anys enrere, Antoni Bori ja qüestionava el valor de la corona d’un rei, si bé al rei del seu poema l’ennoblia el fet d’arribar a ser artista, no pas com altres que es dediquen a caçar elefants…
LA CORONA DE LLORER
Conten d’un rei que tenia
heretada una corona,
i deia en sa fantasia:
―De llorer jo la voldria
si el poble d’or me la dóna.
…
I és que tenia prevista
sa bondat de tota llei,
que era més bella i més vista
la corona de l’artista
que la corona de rei.
…
Va ser artista; i quan guanyava
la corona amb son valer,
del front la d’or s’arrencava,
i satisfet es posava
la de fulles de llorer.
…
Quan el poble el seu rei veia
coronat amb tant d’honor,
joiós sos mèrits retreia;
i era que el llorer li feia
molt més respecte que l’or.
…
Va morir el rei ple de glòria;
i en sa tomba va voler,
per fer digna sa memòria,
posar-hi, justa, la història
la corona de llorer.
…
I el nom d’aquell rei, que hauria
mort al fi de son regnat,
si la història l’enaltia,
la fama que l’estenia
deia així a la humanitat:
…
―Tan sols el talent conquista
la glòria de bona llei;
i és més formosa, i més vista,
la corona de l’artista
que la corona de rei.
Antoni Bori i Fontestà
El trobador català 
A veure si aprenen la lliçó!!!