El dos d’octubre és la festa dels àngels de la guarda. Antoni Bori, com a mestre voltat de canalla, hi devia tenir especial devoció, i així ho recull un dels poemes de El trobador català:
A L’ÀNGEL DE LA GUARDA
Àngel meu que al bressol m’adormires
de la mare a les dolces cançons,
i amb les ales gentils em cobrires
i escalfares mon rostre a petons.
…
Guia’m sempre, amb la fe que et professo,
d’eixa vida per l’aspre camí,
vall de llàgrimes que ara travesso
sens conèixer principi ni fi.
…
Fes-me sempre avorrir la mentida
que del cel m’ha, infeliç, d’apartar,
i entrebanca ma llengua atrevida
si he per ella algun cop de pecar.
…
Si en el fals i horrorós precipici
dels plaers, sens voler m’he perdut,
fes-me veure els deliris del vici
i aconsella’m la santa virtut.
…
I vetllant-me amb tes ales segures
en mon llit on et reso oracions,
fes que em tanquin els ulls tes mans pures
i m’adormin els dolços petons.
Antoni Bori i Fontestà
El trobador català 
Deixa un comentari