Què és Catalunya?

Què és Catalunya? Ara que haurem de parlar a les urnes, el que és Catalunya no cal que ens ho digui una Constitució -una de tantes-, ni un Estat -que només ens vol assimilar i diluir-. No. És molt més autèntica la visió que fa més de cent anys ens donava Antoni Bori de quina és la nostra pàtria. Una pàtria que ha acollit i acull tanta i tanta gent, i que tant de bo ho faci sempre amb fermesa i cordialitat.

LA PÀTRIA

 Tenim tots, des de naixença,

un trosset de terra al món,

que se’ns grava en la memòria

i s’arrela en nostre cor.

 ….

Allà ens ha gronxat la mare

de petits en el bressol

adormint-nos a abraçades,

despertant-nos a petons.

 ….

Allà hem après, en créixer,

a assajar els primers mots,

desplegant la nostra pensa

a la llum de la raó.

 ….

Allà en nostres alegries

hem barrejat nostres plors,

i els primers parenostres

amb les primeres cançons.

 ….

Allà a la nostra família

hem consagrat els records,

i hem après dels nostres avis

les més belles tradicions.

 ….

Allà hem sentit els afectes

que han alçat en nostre cor,

un temple a la fe sagrada

i un paradís a l’amor.

 ….

I pujant, i fent-nos homes,

hem honrat el nostre nom

amb el treball i la ciència,

amb la virtut i l’honor.

 ….

Com no hem, doncs, d’estimar-lo

aquest bell trosset del món

si en ell hi tenim gravades

les més pures afeccions!

 ….

L’amor de tots els que viuen,

el record dels que s’han mort

són lenitius que endolceixen

eixa vida de dolors.

 ….

I el campanar de la vila,

l’antic rellotge de sol,

el fossar, la creu de terme,

i el cel i el toc d’oració,

 ….

tot alegra nostra vista,

i tot parla al nostre cor

com un llibre ple de notes,

com un jardí ple de flors.

 ….

Flors tristes o flors alegres,

segons obrin sos capolls

ran mateix del cementiri

o bé a l’ombra del bressol!

 ….

I aquell bell racó de terra,

aquest bell trosset de món,

on hem vist la llum del dia

i esperem tranquils la mort,

 ….

té un nom tan pur, tan alegre,

expressiu i afectuós

que per sentir-lo i comprendre’l

cal dir PÀTRIA amb la mà al cor.

Antoni Bori i Fontestà