Balanç del centenari

Segons com es miri, hom podrà objectar que aquest centenari ha tingut un ressò més aviat discret. De fet, contrasta prou veure el cas que s’ha fet a Catalunya del centenari de Calders, Tísner i Sales, mentre que Antoni Bori ha quedat arraconadet a la memòria local, i encara gràcies…

Però, entre altres coses, aquest 2012 Antoni Bori ha estat recordat en una auca, ha estat homenatjat al Círcol Catòlic, s’ha cantat una caramella en honor seu i ha tingut una exposició dedicada a la seva vida i obra. Déu n’hi do.

I això no s’acaba aquí. El bloc del centenari ha esdevingut una eina que ha contribuït a difondre arreu la figura i l’obra del poeta i pedagog badaloní. Més de 5.000 visites, de més de 20 països diferents, són el resultat de la feina de tot l’any en aquest bloc (que va començar, una mica matusser, en una versió més casolana…).

Poemes com l’escut de Catalunya, amor de mare, la pàtria o la filosa, quedaran a l’abast de tothom gràcies a les noves tecnologies, suplint d’altra banda la mesquinesa de qui no s’ha interessat per reeditar-los… I també la denúncia de corrupció o de mala pràctica contra la nostra llengua… i moltes altres poesies que s’han anat publicant en funció de la seva actualitat i del seu valor permanent.

S’acaba l’any del centenari, però us encoratgem a mantenir viu el record de l’obra de EL TROBADOR CATALÀ, un llegat literari i pedagògic que encara ens aporta qui-sap-lo.

També us volem agrair els vostres comentaris i us animem a deixar-ne un com a comiat del centenari.

Ah! I també hem de dir que el 2013 en comencen uns altres de centenaris: a Badalona celebrarem el centenari de la Creu de Montigalà  i a les terres de parla catalana celebrarem el centenari de les normes ortogràfiques de l’IEC. Pensant en aquest segon esdeveniment, no descartem de crear-hi un bloc dedicat…

Enllestim amb una Fermata final del nostre poeta:

FERMATA FINAL

El món és una cítara geganta

on cada ser a totes hores canta

pres en ses cordes d’or;

en eix poema universal, té el Dia

darrere d’una nota d’alegria,

cent notes de dolor.

…

El cor humà vibrant-hi a l’alenada,

que al Paradís per Déu li fou donada,

hi viu com un esclau;

plaers i goigs tothora hi sol·licita

i s’hi encén i s’hi arbora, sibarita,

fins que decrèpit cau.

…

I sos plors i gemecs, ses alegries,

-simfonia d’eternes simfonies-

rodolen per l’espai,

del bres a l’hora de la mort suprema,

com notes deslligades d’un poema

que no s’acaba mai.

Antoni Bori i Fontestà

Ja es pot veure l’exposició a Can Casacuberta

L’endemà de Santa Llúcia, s’ha inaugurat l’exposició dedicada a Antoni Bori.

A més de les banderoles, que recullen els quatre eixos de l’exposició, també hi ha quatre vitrines que n’exhibeixen textos manuscrits i llibres publicats. Aquesta exposició serà exportable a molts altres llocs de la ciutat i -per què no- a d’altres indrets de Catalunya…

És per això que, des del bloc del centenari, ens congratulem de la iniciativa, volem felicitar els qui hi han participat i estem segurs que contribuirà a mantenir viva la presència i la defensa de la nostra llengua i la nostra cultura ens uns moments prou trasbalsadors.

Guió i text:
Gerard Guerra i Ribó
Documentalista:
Gerard Guerra i Ribó
Producció:
Espai Betúlia. Centre de la Paraula i les Lletres
Ajuntament de Badalona
Disseny gràfic:
Albert Navarro
Col·laboradors:
Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona
Museu de Badalona

Un bon consell

És molt natural que a Catalunya ens dolgui anar rebent envestides, insults i provocacions que plouen des dels mitjans de comunicació espanyols, incapaços d’entendre ni pair que aquí tenim una llengua i una cultura pròpies i que a Catalunya volem que s’ensenyi la nostra llengua a les escoles amb normalitat i -òbviament- per davant de les altres llengües, que també volem aprendre.

Però no ve gens malament que seguim un consell que ens va deixar escrit Antoni Bori, justament perquè això serà el que ens farà triomfar per damunt de tanta barroeria maldestra:

CONSELL

Fill meu, si alguna volta

tinguessis la desgràcia

de ser injuriat per l’home

en l’honra o en la fama,

no prenguis la revenja

jamai per males causes,

que això faria certa

l’acusació amb què et taquen.

 …

Espera, fill, que vingui

el temps a vindicar-te,

que el temps és infal·lible;

planta a l’enveja cara,

i a l’enemic espera

en ta mateixa casa

tranquil, que tard o d’hora

ha de passar cadàver.

Antoni Bori i Fontestà

el gat i les granotes

En temps d’Antoni Bori, el català a l’escola era inexistent o només testimonial. Cent anys després, des de Madrid, volen que torni a ser residual. De fet, l’esborrany del ministre Wert pot fer que els alumnes “es puguin treure el títol d’ESO i de Batxillerat sense examinar-se de català”, ja que només serà una matèria optativa i, com a tal, pot ser que l’alumne renunciï a estudiar-la.

Des de Catalunya tenim clar que l’hostilitat recentralitzadora acabarà com el gat i les granotes del poema d’Antoni Bori i Fontestà:

EL GAT I LES GRANOTES
Ficat al rec de potes
estava un gat mirant-se unes granotes,
que en l’aigua divertides
entraven i sortien atrevides,
saltant a tombarelles
per sobre el llot on queien de costelles.
Amb el morro en l’argila,
escorrent-se el gatet com una anguila,
a dintre el rec entrava
fins que l’aigua a la gola li arribava.
I quan va veure a n’elles
distretes; com fa el llop amb les ovelles,
alçà les dues potes
de davant per xarpar les granotes,
quedant-li falsejades
a dintre el llot enterament clavades
les potes de darrere,
i enganxat com la rata a la ratera.
I mentre s’ofegava
el pobre gat, que encara forcejava,
en l’aigua desimboltes
les granotes, cantant-li les absoltes,
miraven com moria
el gat per sa imprudència i golosia.
……
Amb tots els punts i comes,
l’escarment del gatet ensenya als homes,
que, abans d’emprendre una obra que es desitja,
s’ha de mirar la terra que es trepitja.

Antoni Bori i Fontestà

La presència de Déu

Quin goig poder comprovar que Antoni Bori sabia trobar el Creador arreu on posava la mirada.

Molt sovint ens oblidem de la nostra insignificança, per això ens va molt bé aquest poema: tota una lliçó de seny molt més encertada que la que ens vol transmetre la publicitat d’algun banc…

Ah! i si us hi fixeu, com a poeta, Antoni Bori gosa adreçar-se a Déu parlant-li de tu, en lloc de tractar-lo de vós. Això recorda la intimitat amb què Ausiàs Marc parlava amb Déu al seu Cant espiritual (Puys que sens Tu algú a Tu no basta / dóna’m la mà o pels cabells me lleva…)

LA PRESÈNCIA DE DÉU

Per tot arreu on provo d’estendre la mirada

ansiós de ta presència i augusta majestat,

jo veig, gran Déu, ta imatge suprema i venerada

amb què gloriós ostentes la teva immensitat.

 …

Ton esperit emplena de la regió infinita,

on sols la fantasia tot just pot arribar,

a fins aquí la terra; l’anella més petita

d’aquesta gran cadena de móns que fas girar.

 …

Jo et veig en l’ampla volta brillar de l’hemisferi

cenyit amb la corona de raigs del mateix sol;

jo et sento en la nit fosca, vetllar entre el misteri

quan dintre el bosc desgrana son cant el rossinyol.

 …

Tu estàs entre l’essència frescal de les poncelles

que els aires embalsamen i alegren els jardins;

tu et mous entre els insectes brunzint amb les abelles

i cantes amb les arpes d’ocells i serafins.

 …

Dels rius i fontanelles tu el corrent encises,

com alces les onades del mar esvalotat,

escampes els alegres murmuris de les brises

i els llamps arremolines desfent la tempestat.

 …

Pertot arreu em trobo davant de ta mirada

que abasta poderosa la terra i firmament,

i, quan els ulls acluco, ta veu sento enyorada

que em parla afectuosa al cor i al pensament.

 …

Mon cor, com una llàntia d’amor, s’encén, s’arbola,

per fer més bell ton tron de glòria esplendorós;

mon pensament, en veure ta immensitat, tremola,

sentint-se de sa força mesquina vergonyós.

 …

I alçant-se a Tu aleshores, ansiós de ta clemència,

desclou a temps mos llavis amb fervorós anhel;

amorosit em postra davant de ta presència

i agenollat aixeca eixa pregària al cel:

 …

―Si a tot arreu on provo d’estendre la mirada

veig oh gran Déu! ta imatge i et sento a tot arreu,

en vida fes que sigui mon cor la teva estada

i pren-me en morir l’ànima i el cos, que tot és teu.

Antoni Bori i Fontestà

Exposició sobre Antoni Bori a l’espai Betúlia del 14 al 31 de desembre

Antoni Bori i Fontestà, mestre i poeta (1861-1912)
Exposició a l’espai Betúlia que reivindica la figura de l’escriptor i pedagog badaloní en el centenari de la seva mort. Una oportunitat per acostar-nos, amb una mirada renovada, a un dels patriarques de la Renaixença.

Des del bloc del centenari us animem a visitar l’exposició i ens alegra molt que es faci aquest reconeixement a la figura d’aquest mestre i escriptor de la nostra ciutat.

Homenatge del Círcol a Antoni Bori

Diumenge 28 d’octubre a dos quarts de set de la tarda al Círcol Catòlic de Badalona s’ha retut un sentit homenatge al nostre poeta: un recital de més de 25 poemes…

Des del bloc del centenari volem agrair sincerament el gest de LA DRAMÀTICA DEL CÍRCOL perquè ha fet reviure uns versos que, segons com, tenen una vigència punyent i, en qualsevol cas, són un exponent de la qualitat literària de la Badalona de finals de segle XIX.

Han llegit els poemes: Mònica Guixé, Judit Sabater, Júlia Florences, Anna Ariño, Judit Guixé, David Morales, M. Antònia Carbó, Teresa Ustrell, M. Mercè Estévez, Rita Gol, Àlex Bel, Agnès Subirats, Xavi Carreras, Ferran Hidalgo, Toni Climent, Marc Banús, Pol Hermoso i Toni Forteza.

I el suport tècnic ha estat a càrrec de Francesc Arpí, Judit Monsó i Marc Serra.

Meri Ferrer ha acompanyat amb el fagot cada poema, i ha fet de narrador en Josep M. Giralt.

Des del cel, l’Antoni Bori, ho haurà escoltat amb complaença.

Ve a tomb acabar aquesta entrada amb la darrera vinyeta de l’auca d’Antoni Bori:

I poder tots proclamar:

-Visca en Bori i Fontestà!

El separatisme valencià de Rita Barberà

El PP, en aquest cas l’alcaldessa Rita Barberà, ha dit que la Generalitat de Catalunya es dedica a catalanitzar el País Valencià per mitjà d’una entitat seva: Òmnium Cultural.

No es pot tolerar que es diguin disbarats d’aquesta mena:

• La Generalitat de Catalunya no ha creat Òmnium Cultural, sinó que Òmnium ja existeix des de 1962 (en plena dictadura franquista).
• Si sabessin una mica d’història, s’adonarien que qui va “catalanitzar” el País Valencià va ser Jaume I el Conqueridor, que va conquerir i repoblar el territori valencià amb catalans i aragonesos.
• No voler reconèixer la unitat cultural i lingüística de les terres de parla catalana és una mostra clara de rabiós separatisme, molt menys justificable que el separatisme de Catalunya respecte de l’Estat, que té un sentit molt més lògic, ja que la llengua i la cultura catalana i la castellana no diré que siguin excloents, però sens dubte són coses diferents, o si més no molt més diferents que la llengua i cultura catalana i valenciana.
• No deixar que es pugui veure tv3 a València, per exemple, és posar barreres i fronteres on hi hauria d’haver una bona convivència. Què dirien si a Catalunya no es permetés que hi arribés TV1, Telecinco, etc.?

Per això si el PP fomenta el separatisme a València l’únic que provoca és l’augment del separatisme de Catalunya, perquè si per a ells València no té res a veure amb Catalunya, llavors que no s’estranyin que a Catalunya creixi el sentiment que no tenim res a veure amb Espanya.

En aquest sentit, a Rita Barberà, li podríem recordar uns versos d’Antoni Bori que es recullen en una vinyeta de la seva auca:

La visió estatal i la visió catalana

La voluntat recentralitzadora del PP vol fer creure per tot Espanya que aquests darrers trenta anys aquí hem anat inflant el cap al jovent amb visions distorsionades sobre la realitat de Catalunya. Però si tinguessin una mica d’interès a documentar-se, veurien que cent anys enrere, Antoni Bori, amb un castellà prou satisfactori, ja havia d’aclarir i puntualitzar certes coses en el seu Compendio de Geografía de Cataluña:

• Idioma.-El idioma de este Principado es el catalán, calificado de dialecto por los que ignoran que es hijo legítimo del latín y muy anterior al romance castellano que es el usado oficialmente.
• Carácter y costumbres.-El carácter de los catalanes es entero, laborioso, económico y emprendedor por excelencia, conservando sus costumbres la tradición de su religiosidad íntimamente hermanada con el sentimiento patriótico más levantado.
• Religión y gobierno.-Formando parte del Estado español, está como él regida Cataluña por un gobierno monárquico constitucional, y sigue la religión católica con tolerancia de cultos.

D’altra banda, com s’explica que -tal com ha  insinuat el ministre d’educació- l’ensenyament hagi fet créixer l’independentisme i a Badalona (tercera ciutat de Catalunya) hi hagi un alcalde del PP? És que l’ensenyament a Badalona és diferent del de la resta de Catalunya?

Si l’Antoni Bori ho veiés ara, segurament se’n faria creus…

Què és Catalunya?

Què és Catalunya? Ara que haurem de parlar a les urnes, el que és Catalunya no cal que ens ho digui una Constitució -una de tantes-, ni un Estat -que només ens vol assimilar i diluir-. No. És molt més autèntica la visió que fa més de cent anys ens donava Antoni Bori de quina és la nostra pàtria. Una pàtria que ha acollit i acull tanta i tanta gent, i que tant de bo ho faci sempre amb fermesa i cordialitat.

LA PÀTRIA

 Tenim tots, des de naixença,

un trosset de terra al món,

que se’ns grava en la memòria

i s’arrela en nostre cor.

 ….

Allà ens ha gronxat la mare

de petits en el bressol

adormint-nos a abraçades,

despertant-nos a petons.

 ….

Allà hem après, en créixer,

a assajar els primers mots,

desplegant la nostra pensa

a la llum de la raó.

 ….

Allà en nostres alegries

hem barrejat nostres plors,

i els primers parenostres

amb les primeres cançons.

 ….

Allà a la nostra família

hem consagrat els records,

i hem après dels nostres avis

les més belles tradicions.

 ….

Allà hem sentit els afectes

que han alçat en nostre cor,

un temple a la fe sagrada

i un paradís a l’amor.

 ….

I pujant, i fent-nos homes,

hem honrat el nostre nom

amb el treball i la ciència,

amb la virtut i l’honor.

 ….

Com no hem, doncs, d’estimar-lo

aquest bell trosset del món

si en ell hi tenim gravades

les més pures afeccions!

 ….

L’amor de tots els que viuen,

el record dels que s’han mort

són lenitius que endolceixen

eixa vida de dolors.

 ….

I el campanar de la vila,

l’antic rellotge de sol,

el fossar, la creu de terme,

i el cel i el toc d’oració,

 ….

tot alegra nostra vista,

i tot parla al nostre cor

com un llibre ple de notes,

com un jardí ple de flors.

 ….

Flors tristes o flors alegres,

segons obrin sos capolls

ran mateix del cementiri

o bé a l’ombra del bressol!

 ….

I aquell bell racó de terra,

aquest bell trosset de món,

on hem vist la llum del dia

i esperem tranquils la mort,

 ….

té un nom tan pur, tan alegre,

expressiu i afectuós

que per sentir-lo i comprendre’l

cal dir PÀTRIA amb la mà al cor.

Antoni Bori i Fontestà