Balanç del centenari

Segons com es miri, hom podrà objectar que aquest centenari ha tingut un ressò més aviat discret. De fet, contrasta prou veure el cas que s’ha fet a Catalunya del centenari de Calders, Tísner i Sales, mentre que Antoni Bori ha quedat arraconadet a la memòria local, i encara gràcies…

Però, entre altres coses, aquest 2012 Antoni Bori ha estat recordat en una auca, ha estat homenatjat al Círcol Catòlic, s’ha cantat una caramella en honor seu i ha tingut una exposició dedicada a la seva vida i obra. Déu n’hi do.

I això no s’acaba aquí. El bloc del centenari ha esdevingut una eina que ha contribuït a difondre arreu la figura i l’obra del poeta i pedagog badaloní. Més de 5.000 visites, de més de 20 països diferents, són el resultat de la feina de tot l’any en aquest bloc (que va començar, una mica matusser, en una versió més casolana…).

Poemes com l’escut de Catalunya, amor de mare, la pàtria o la filosa, quedaran a l’abast de tothom gràcies a les noves tecnologies, suplint d’altra banda la mesquinesa de qui no s’ha interessat per reeditar-los… I també la denúncia de corrupció o de mala pràctica contra la nostra llengua… i moltes altres poesies que s’han anat publicant en funció de la seva actualitat i del seu valor permanent.

S’acaba l’any del centenari, però us encoratgem a mantenir viu el record de l’obra de EL TROBADOR CATALÀ, un llegat literari i pedagògic que encara ens aporta qui-sap-lo.

També us volem agrair els vostres comentaris i us animem a deixar-ne un com a comiat del centenari.

Ah! I també hem de dir que el 2013 en comencen uns altres de centenaris: a Badalona celebrarem el centenari de la Creu de Montigalà  i a les terres de parla catalana celebrarem el centenari de les normes ortogràfiques de l’IEC. Pensant en aquest segon esdeveniment, no descartem de crear-hi un bloc dedicat…

Enllestim amb una Fermata final del nostre poeta:

FERMATA FINAL

El món és una cítara geganta

on cada ser a totes hores canta

pres en ses cordes d’or;

en eix poema universal, té el Dia

darrere d’una nota d’alegria,

cent notes de dolor.

…

El cor humà vibrant-hi a l’alenada,

que al Paradís per Déu li fou donada,

hi viu com un esclau;

plaers i goigs tothora hi sol·licita

i s’hi encén i s’hi arbora, sibarita,

fins que decrèpit cau.

…

I sos plors i gemecs, ses alegries,

-simfonia d’eternes simfonies-

rodolen per l’espai,

del bres a l’hora de la mort suprema,

com notes deslligades d’un poema

que no s’acaba mai.

Antoni Bori i Fontestà

Bon Nadal!

Amb aquest poema d’Antoni Bori us volem desitjar a tots un Bon Nadal i un venturós 2013.

NADAL

Nit de Nadal,

és nit gebrada;

camps i sembrats

són plens de neu;

En trist portal

ha pres estada

el fill més car,

el fill de Déu.

 ..

Com un fil d’or

rossa és sa cara;

brillants estels

volten son front;

dormint d’amor

el té sa Mare,

cantant-li a pler

noneta, non.

 ..

Nois i pastors

en llarga via

per veure el nen

vénen contents;

brolla en sos cors

dolça alegria,

en fer els humils

oferiments.

 ..

El que els ramats

de millor dóna,

posen als peus

del ros infant:

i fent plegats

bella rodona,

nois i pastors

van-lo adorant.

 ..

Els jovincels

tot s’hi encanten,

admira els vells

sa formosor,

a dalt del cel

àngels li canten

himnes sagrats,

cançons d’amor.

 ..

Nit de Nadal

és nit glaçada,

camps i sembrats

són plens de neu;

en un portal

ha pres estada

el Redemptor,

el fill de Déu.

Antoni Bori i Fontestà

8 de desembre. La Immaculada

Tradicionalment, l’Església Catòlica prepara la festa de la Immaculada amb una novena. Potser per això Antoni Bori hi tenia tanta devoció i hi va adreçar un poema.

Aquesta dogma es va veure confirmat a Lourdes (Lorda):

• El 25 de març de 1858, Bernadette va a la Gruta i, seguint la iniciativa del P. Peyramale, rector de Lorda, demana a la “Senyora” que li digui com es diu. Bernadette li fa la pregunta i planteja la qüestió fins a tres vegades. A la quarta, la “Senyora” li respon en occità: “Que soy era Immaculada Councepciou”, “Jo sóc la Immaculada Concepció“. Bernadette no va entendre el sentit d’aquestes paraules. Va córrer de seguida al costat del P. Peyramale, per comunicar-li el nom de la “Senyora”. Ell va entendre que era la Mare de Déu la que s’apareixia a la Gruta de Massabielle. Més tard, el bisbe de Tarbes, Monsenyor Laurence, ho declararà solemnement.
• El dogma de la Immaculada Concepció, com ensenya l’Església, vol dir que Maria va ser concebuda sense pecat, en virtut dels mèrits de la mort i resurrecció de Crist. Així, la Immaculada Concepció és també el senyal d’allò a què està cridat tot home regenerat per Déu.

Felicitats a totes les Immaculades, Immes, Conxites i Cions!

A MARIA IMMACULADA

A tes plantes jo vinc, Mare amorosa,
fatigat amb el pes dels sofriments;
caldrà sols la mirada venturosa
per esborrar la culpa esgarrifosa
que ploro en recordar mos mancaments.
…
Sagrari on s’estotja la puresa
va fer-te Déu, d’amor temple infinit;
posà en ton cor la font de la dolcesa,
i en tos llavis paraules de tendresa
per alentar el cor adolorit.
…
Quan pres de la dissort l’home plorava
el Paradís perdut al pecat seu,
ta excelsa majestat allà es mostrava,
com altre jorn el núvol que guiava
en pedregós desert el poble hebreu.
…
I aixecant-se aleshores coratjosa
com blanca ocella entre els rebulls del mar,
trepitjares la testa superbiosa
de la serp infernal i verinosa
que el Paradís florit va profanar.
…
A ton Déu poderós un jorn senties
resignada la veu de son voler;
i plena de sa gràcia, concebies
la grandesa sublim, el ver Messies,
senyor d’un món que alena a son poder.
…
Per abrigar tan digna meravella
que la terra pel cel un jorn creà,
et va escollir l’Etern, casta donzella,
la més tendra i senzilla, la més bella
de les verges que honoren a Judà.
…
Després et cridà al cel de la ventura
entre músiques d’àngel i d’ocells;
i, per florit dosser de formosura,
t’ensenyà de l’amor l’estada pura
voltada de perfums sempre novells.
…
En les ales dels àngels adormida
trobares en ses plomes ric bressol;
de la lluna argentada vas vestida,
i al front portes corona, entreteixida
amb estrelles i raigs del mateix sol.
…
De les verges tu n’ets la sobirana,
com la flor més gemada del jardí,
que la glòria vesteix d’eterna ufana;
i ets bella com la flor de la magrana,
i dolça com la mel del romaní.
…
La sedosa coloma enjogassada
dels teus llavis ve a prendre la dolçor,
i et dóna la nit bella una estelada,
i el jorn t’envia una aura saturada
amb l’ardència d’un sol que alena el cor.
…
Tot quan agença al prat i a la congesta
t’adreça la tonada més gentil;
i et canta el rossinyol himnes de festa,
i del marge t’adorna la ginesta
bella com la dàlia de l’abril.
…
A ton alè d’essència deliciosa
somriu el món en un jardí de flors;
ta paraula, enyorada i generosa,
pels àmbits s’estén sempre agradosa
com plena de perfums encisadors.
…
Eixampla’m, doncs les ales d’ambrosia
que em tenen enyorat de son encís;
i una volta jo pres en elles sia,
ofega’m amb ta força, Mare mia,
i volaré content al Paradís.

Antoni Bori i Fontestà

2 de novembre. El dia dels morts

Si de vegades, davant la mort d’un familiar, no sabem prou bé com explicar aquesta realitat als nostres fills, ens pot ser d’ajuda aquest poema. El dia dels morts és una explicació molt senzilla i clara d’aquesta commemoració dels difunts que fem cada 2 de novembre.

També pot ser un bon dia per tenir un record del nostre mestre i poeta, tal com es pot veure en una de les vinyetes de l’auca:

I al Sant Crist, al cementiri,

li podem oferir un ciri.

(Auca d’Antoni Bori i Fontestà)

…

EL DIA DELS MORTS
Quan del plujós novembre
l’espessa boira arriba,
amb trista comitiva
de penes i records,
la fe piadosa ens mena
cada any, amb greu deliri,
a fer al cementiri
una visita als morts.
…
D’aquell etern silenci
en repassar la porta,
nostra ànima ens transporta
a una altra eternitat;
i al cor sentim llavores,
amb tota sa inclemència,
la dolorosa absència
dels bons que ens han deixat.
…
Del llibre dels sepulcres
la funerària llista,
s’estén a nostra vista
com el padró més trist;
i en ell, a recordar-los,
llegim amb ulls plorosos
els noms més carinyosos
que havem honrat i vist.
…
Allà de la família
tothom hi té una branca,
que signa una flor blanca,
un túmul o una creu;
memòria sempre viva
amb què, sumptuosa o pobra,
cada any tothom de sobra
renova el dolor seu.
…
Allà al seu fillet plora
la mare apesarada;
la viuda desolada
recorda el seu espòs;
d’amics parents o pares
tothom té una memòria,
i resa per sa glòria,
i son etern repòs.
…
De l’arbre de la vida
corseques com els fulles
les míseres despulles
allà rodolaran;
i sota aquella terra
plantada de flors tendres,
en pau les nostres cendres
un jorn reposaran.
…
I així com a les tombes
que es tanquen, sempre avares,
anem a orar pels pares
amb nostres cors senzills,
també davant la nostra
morada funerària,
a dir una pregària
vindran els nostres fills.
…
I allà esperarem l’hora
funesta o meritòria,
que el càstig o la glòria
reserva a nostre anhel;
puix sobre de les tombes
vetllant, sempre propici,
hi ha l’Àngel del Judici
que ens signa cap al cel.

Antoni Bori i Fontestà

 

S’acosta Tots Sants i la Castanyada

L’1 de novembre, ja en plena tardor, celebrarem aquesta festa tan nostra.

Fixem-nos com ens l’explica Antoni Bori: no es tracta de criticar ni qüestionar altres tradicions, com ara el “Halloween”, però des del bloc del centenari volem reivindicar les castanyes i els panellets, i una visió una mica més transcendent de la festa, i no pas tantes bruixes i monstres d’altres contrades…

LA CASTANYADA

Que és bonic, quan els freds deixen
erms els camps i les muntanyes,
veure els tions com cruixeixen
vora el foc, on s’ennegreixen
i espeteguen les castanyes!

I com dona bo de veure
en la llar, que el fred concilia,
el bon avi que ve a seure,
sempre afanyós de retreure
els records de la família!

Any ha estat de gran ventura,
―diu el vell, alçant la testa;―
l’any que ve, qui ens assegura
poder fer amb tanta dolçor
tots plegats aquesta festa!

“Vosaltres sou forts encara
per viure l’edat florida;
teniu l’escalfor d’una mare,
i teniu l’amor d’un pare
que és prou per dar-vos la vida.

Jo soc el més vell de la colla;
i a la mort, on haig de raure,
l’edat m’hi acosta, m’hi amolla…
i fulla que el vent sorolla,
que poc, que poc triga a caure!”

I en dir això el bon avi, encara
que amb cort fort, pren de sa vora
l’infant que abraça la mare,
i se l’acosta a la cara,
i li fa petons… i plora.

Quan la jove, la mestressa,
veu de l’avi la tristesa,
diu als nois: ―Au, poseu canyes
i tions, venteu de pressa
i que petin les castanyes!―

I a la negra fumerola,
i a la calentona ratxa
que al bon vellet reviscola,
treu la jove la cassola
i els panellets i el garnatxa.

I els diu: ―Au, mostreu al llavi,
la rialla, petits i grans;
a menjar i que tot s’acabi,
que avui és el sant de l’avi,
és la festa de tots Sants.

 

Antoni Bori i Fontestà

2 d’octubre. Els àngels de la guarda

El dos d’octubre és la festa dels àngels de la guarda. Antoni Bori, com a mestre voltat de canalla, hi devia tenir especial devoció, i així ho recull un dels poemes de El trobador català:

A L’ÀNGEL DE LA GUARDA

Àngel meu que al bressol m’adormires

de la mare a les dolces cançons,

i amb les ales gentils em cobrires

i escalfares mon rostre a petons.

 …

Guia’m sempre, amb la fe que et professo,

d’eixa vida per l’aspre camí,

vall de llàgrimes que ara travesso

sens conèixer principi ni fi.

 …

Fes-me sempre avorrir la mentida

que del cel m’ha, infeliç, d’apartar,

i entrebanca ma llengua atrevida

si he per ella algun cop de pecar.

 …

Si en el fals i horrorós precipici

dels plaers, sens voler m’he perdut,

fes-me veure els deliris del vici

i aconsella’m la santa virtut.

 …

I vetllant-me amb tes ales segures

en mon llit on et reso oracions,

fes que em tanquin els ulls tes mans pures

i m’adormin els dolços petons.

Antoni Bori i Fontestà

14 de setembre. Exaltació de la santa creu

De tots és prou sabut que el senyal dels cristians és el senyal de la creu. Cada 14 de setembre el calendari litúrgic ens ho recorda d’una manera especial. També ho devia tenir present Antoni Bori, el qual va dedicar un dels seus poemes a exalçar la creu.

No ens atreviríem a qualificar de místic el nostre poeta, però certament en l’Oració de la creu hi podem descobrir la solidesa de la fe expressada en un cal·ligrama. Us el reproduïm en una imatge perquè en pugueu apreciar el resultat estètic. Notem, a més, que en alguns versos hi podríem entreveure una petita premonició de la llarga i dolorosa malaltia que Antoni Bori patiria abans de morir.

Nota: si cliqueu la imatge de la creu, podreu llegir el text amb més claredat.

L’11 de setembre i Antoni Bori

Com devia viure aquesta data Antoni Bori?

Ben segur que aquesta efemèride tan nostrada i tan reivindicativa devia inspirar-li els versos del diàleg d’en Ramon i en Pere a Per la pàtria.

Bona diada nacional a tothom!

PER LA PÀTRIA

DIÀLEG

Retraient fets de la història

de nostres avis que, amb glòria

mai volgueren ser esclaus;

en tals gestes inspirant-se

i d’amor patri inflamant-se

així parlaven dos braus:

PERE

Si la pàtria perillava

i la bandera arborava

aixecant el sometent,

¿què faries tu en la guerra

per defensar nostra terra

del dogal d’estranya gent?

RAMON

Prendre el fusell de seguida;

anar a la pàtria afligida

i dir-li: ―Aquí hi va un soldat;

aquí hi ha un brau que s’obliga

a batre la host enemiga

mal que mori en el combat.

PERE

I si la gent espantada

i sorpresa a la vegada,

l’enemic veiés entrar,

¿què faria ton cor noble

per alenar el teu poble

i portar-lo a guerrejar?

RAMON

Sortiria irat de casa,

faria prendre l’espasa

al covard, al pobre, al ric;

i aixecant el crit de “guerra!”

arboraria la terra

a combatre l’enemic.

PERE

¿I tu creus que, si, comptades

fossin les forces doblades

dels enemics batallons,

seria prudent combatre

contra qui saps que ha de batre

tos exèrcits i canons?

RAMON

Mai la pàtria en rebre ofensa,

ha de comptar en sa defensa,

els enemics quants seran;

basta lluitar amb coratge,

que per rompre l’esclavatge

cada home es torna un gegant.

PERE

I si la tropa estrangera

derrotant nostra bandera

entrés aquí a sang i foc;

i destruís les vivendes,

nostres temples, les hisendes,

sense deixar res enlloc;

si degollés el teu pare,

i els teus germans… més encara!

si arreu sembrés la dissort,

què faries?

RAMON

Què faria?

De vergonya em moriria

si en la guerra no hagués mort.

Mes, qui ha dit mai que eixa terra

ha sucumbit en la guerra

sent tan braus sos habitants?

¿Qui no sap que aquí malmesos

van caure els cartaginesos

i vencérem els romans?

¿Qui no sap que el moro entrava

traïdorament i deixava

els pobles fets un carner;

mes resistint a ses fúries

sorgí un Pelai en Astúries

i a Catalunya un Otger?

I, per fi, ¿qui recordança

no té que els soldats de França

van caure aquí guerrejant;

i que, a nostra empenta, un dia

tremolà la Moreria

a Wad Ras i Tetuan?

PERE

Ets un brau!

RAMON

No menys noble

seràs tu si d’aquest poble

recordes tot l’esplendor.

PERE

Sí; també l’orgull m’alenta

d’ésser de raça valenta

del Cid i el Conqueridor.

Sé també que a Grècia ardida

va vèncer la host atrevida

de Rocafort i Roger;

i sé la història que brilla,

de Pau Clarís, de Padilla

de Lanuza i Fivaller.

RAMON

Noms són ells que hem d’invocar-los

quan ens cridi a defensar-nos

la pàtria amb bèl·lic clarí.

PERE

Sí; i defensant sa corona

hem de lluitar com Girona

i com Numància morir.

RAMON

La mort del brau dignifica,

l’escriu la història, i l’explica

la tradició nacional.

PERE

Què és caure mort en la guerra

per defensar nostra terra,

si és, el morir, ser immortal!

RAMON

¿És dir que tu en sa defensa

prefereixes, sens temença,

el morir, al viure esclau?

PERE

Sí; per la pàtria oprimida

donaria el cor… la vida…

RAMON

Encaixem, també ets un brau.

Antoni Bori i Fontestà

15 d’agost, festa de l’Assumpció

Imatge: fragment d’una litografia original de Jordi Curós per a l’edició de Lo trovador català a cura de Josep Balagué i Tarrés i Josep Pi i Caparrós. Edicions Curiosa 1988.

El quinze d’agost és la Festa Major de Badalona. A Santa Maria, parròquia principal de la nostra ciutat, és el dia més solemne: s’hi canten els goigs a la nostra patrona. Segur que Antoni Bori, com a bon badaloní, devia viure la Festa Major amb entusiasme. La seva devoció a la Mare de Déu la podem veure en un senzill poema titulat Ora pro nobis on crida l’atenció l’anàfora “nosaltres pecadors” al final de cada estrofa. Felicitats a totes les Assumptes!

ORA PRO NOBIS

Verge santa

piadosa,

reina i mare

afectuosa

que domines

nostres cors;

sigues sempre

l’advocada,

i l’estrella

venerada

de nosaltres

pecadors.

…

Tu que guies

cels i terres,

i ets l’aurora

que desterres

els malèfics

temptadors;

obre’ns, Mare,

els teus braços

i encamina

sempre els passos

de nosaltres

pecadors.

…

Arca santa

de clemència,

flor que escampes

tota essència

i endolceixes

nostres plors;

en les penes

de la vida

fortifica’ns,

entendrida

de nosaltres

pecadors.

…

Font eterna

de dolçors,

tendre bàlsam

amb què cures

les ferides

de tants cors;

vetlla’ns tota

malaltia

i les hores d’agonia

de nosaltres

pecadors.

…

I quan vingui

l’hora incerta

que nostra ànima

es desperta

cercant braços

redemptors

dels teus fes-la

meritòria

i obre el temple

de la glòria

a nosaltres

pecadors.

Antoni Bori i Fontestà

Si voleu visitar Catalunya…

Aquest agost, amb la crisi, més d’una família es replanteja la destinació de les vacances. Si sou dels que, per estalviar, heu descartat voltar per altres continents, per Europa, o fins i tot per la resta de la península, aquest poema d’Antoni Bori us pot donar idees per visitar indrets de Catalunya. De fet, sembla una lliçó molt ben estructurada de l’assignatura de geografia i medi natural…

CATALUNYA
SITUACIÓ
De les regions espanyoles,
la més rica i estimada
és la de tots coneguda
per la terra catalana.
…
Dels Pirineus, on comença,
allà a la ratlla de França,
fins al regne de València
estén sos rius i muntanyes.
…
A llevant té la marina
que li dóna tanta fama
pels seus ports, des del de Roses
a Sant Carles de la Ràpita.
…
L’Aragó, a ponent, li dóna
l’alè ardent de ses mujades,
per colrar els blats i les vinyes
de l’Urgell i la Segarra.
…
I si al migdia València
naturals sos límits marca,
amb sos perfums i ses hortes
com bona amiga l’abraça.
…
De totes aquestes terres
fronterisses i germanes,
en altre temps Catalunya
en fou reina i sobirana.
…
Encara avui les enyora
quan sent que d’elles es parla,
i per gaudir de sa vista
puja a dalt de ses muntanyes.
…
En alta mar veu Mallorca
que la saluda i acata,
com bona filla que sempre
es recorda de la mare.
…
De Puigcerdà veu a Llívia,
i més endins, cap a França,
mira també com a filles
el Rosselló i la Cerdanya.
…
Totes foren terres seves
en el temps que el rei en Jaume
a tots els vents estenia
l’escut de les quatre barres.
…
RIUS I MUNTANYES
Rius i muntanyes notables
per Catalunya s’estenen,
donant-li fonts regalades
i més fresques salzeredes.
…
L’Ebre d’enllà Ribarroja
per Flix i Móra travessa,
regant d’Amposta i Tortosa
els arrossars i oliveres.
…
D’Urgell el Segre davalla,
i el Noguera Pallaresa,
a besar els murs gloriosos
de Balaguer i de Lleida.
…
El Ter recorda a Girona
del Mercadal la defensa,
quan a l’any vuit Catalunya,
al francès feia la guerra.
…
De Besalú les muralles
el Fluvià encara besa,
l’antic palau de sos comtes
reflectint en les riberes.
…
I el Llobregat, que entre salzes
de Monistrol s’arrossega,
a Barcelona saluda
recordant-li sa grandesa.
…
Emmirallant-se en les aigües
d’aquests rius, tan transparentes,
alcen el front les muntanyes
regalades de la terra.
…
Els Pirineus, que s’allarguen
de Bossost a la Jonquera,
embelleixen la Cerdanya
catalana i la francesa.
…
Les del Cadí i Guilleries
del Pirineu també arrenquen,
i regalen les Gavarres
a la plana empordanesa.
…
El Montseny tot l’any destria
sa nevada cabellera;
Montagut, Montsant i Prades
per Tarragona s’estenen.
…
I en el cor de Catalunya,
per la banda de Manresa,
Montserrat amb ses ermites
i ses mirades s’aixeca.
…
Allà la santa Patrona
de Catalunya es venera,
en el temple que bastiren
els àngels dalt de la serra.
…
CLIMA
Situada Catalunya
entre el mar i les muntanyes,
mostra tot l’any en son clima
una riquesa variada.
…
Les estacions s’hi presenten
amb una llei admirable
més aviat amb bonances
que no pas massa extremades.
…
L’hivern sos camps fertilitza,
la primavera els ufana,
l’estiu madura ses fruites,
i la tardor els cups destapa.
…
Quan a muntanya les pluges
i les neus els arbres glacen,
en el recés de ses costes
l’aura és sempre saludable.
…
I a l’estiu, quan les malures
de la ciutat ens aparten,
ens ofereixen sos boscos
la salut més desitjada.
…
Sant Miquel del Fai ens obre
ses magnífiques cascades;
Puigcerdà ens mostra ses prades
i Ribes son panorama.
…
Argentona té ses ombres,
Olot ses fonts regalades,
i Sant Celoni sos boscos,
i Salou formosa platja.
…
I la caça és abundosa
en tota l’alta muntanya,
com rica en banys i pesqueres
és la costa catalana.
…
I si entre aquestes delícies
al cos la salut li falta,
aigües minerals té a Tona,
Sant Hilari, Espluga i Caldes.
…
De manera que a tothora
en nostra terra estimada,
troben els ulls quant en somnis
la fantasia demana.
…
PRODUCCIONS
Poc fèrtil a Catalunya
ha fet la naturalesa
en relació a l’abundància
de les espanyoles terres.
…
Per tornar-la productiva,
amb voluntat els fills d’ella
claven l’aixada en les roques
i els sorrals i ermots conreuen.
…
Així, té pita en sos marges,
grana el fajol en les serres,
la sarment brota en l’artiga,
i el cànem creix en la gleva.
…
Girona treu de sos boscos,
en suros, tanta riquesa,
com Sant Feliu de ses hortes
i l’Urgell de ses garberes.
…
Frueix de gran nomenada
l’oli d’Olesa i de Lleida,
i són rics els vins de Sitges,
del Priorat i d’Alella.
…
També els minerals abunden
en l’entranya de la terra,
que Sarral té alabastre
i Campdevànol guixeres.
…
Falset treu plom de ses mines,
ferro verge la Jonquera,
roques de sal té Cardona
i Sant Joan carbó de pedra.
…
Per construccions i edificis
són notables les pedreres
de Sant Quirze de Besora,
de Serinyà i de Viella.
…
Així és que si poc fèrtil
l’ha feta naturalesa,
no enveja, perxò, els productes
de les nacions estrangeres.
…
INDÚSTRIA I COMERÇ
Riques i vàries indústries
ens mostra aquesta comarca,
on no es troba un pam de terra
sense un taller o una fàbrica.
…
Les airoses xemeneies
llençant el fum a glopades,
per tot arreu acrediten
l’activitat catalana.
…
Quan el vapor no utilitza,
aprofita els saltants d’aigua
per donar empenta a les rodes
de sos molins i ses fargues.
…
Sos telers treuen la tela
que més volguda es treballa,
i són notables els panyos
de Sabadell i Terrassa.
…
Els pintats i filatures
pertot arreu tenen plaça,
i encara Olot s’anomena
per sos blanquers i estamaires.
…
Destil·la vins Badalona,
talla el cristall Vallirana,
Sant Martí refina el sucre
i fa el paper Capellades.
…
El comerç a competència
d’indústries tan variades,
amb ferrocarril la creua
i de naus sos ports abasta.
…
Quan no exporta sos productes,
als estrangers dóna entrada,
protegint al de colònies
el comerç de cabotatge.
…
I del port de Barcelona
capital de la comarca,
entra i surt tanta riquesa
que cap del regne la iguala.
…
Així és que pel seu clima,
per les indústries que abraça,
l’activitat, l’honradesa,
i l’orgull de nostra raça,
sempre ha estat i serà sempre
la comarca catalana,
la regió més productora,
formosa i rica d’Espanya.

Antoni Bori i Fontestà