23 d’abril. Sant Jordi

24 04 2012

escut10

Encara que a El trobador català no hi hagi cap poema específic sobre la diada o sobre la llegenda del sant, ve a tomb el poema L’escut de Catalunya d’Antoni Bori, que comença així:  En la que sant Jordi empunya…  BONA DIADA A TOTHOM!

L’ESCUT DE CATALUNYA

En la que Sant Jordi empunya

bandera de color blanc

hi ha l’escut de Catalunya

amb quatre barres de sang.

D’aquestes barres la història

està escrita en lletres d’or, 

per saber-la de memòria

i gravar-la en nostre cor.

Essent Carles rei de França

i senyor dels catalans,

entraren, folls de venjança,

en ses terres els normands.

Per sostenir sa corona,

demanava el Rei socors

al comte de Barcelona,

el valent Jofre el Pelós.

Al saber la nova, empunya

el comte l’arma i l’escut

i s’endú tot Catalunya

cap a França resolut.

Així que a França arribava

amb la flor dels catalans, 

el rei Carles reculava

atropellat pels normands.

I llençant-s’hi de seguida

el brau Jofre amb sos valents,

va deturar l’envestida

dels normands, forts i potents.

Mes quan vençut reculava

l’enemic, rostos avall,

un llançó al pit se li clava

i el fa caure del cavall.

Dintre una tenda els de França

ferit al comte han entrat,

posant-li al capçal la llança

i l’escut al seu costat.

I en entrar a dur-li la nova

que els normands han perdut,

veu el Rei el Comte Jofre

mirant trist el seu escut.

―Si a vós se us deu la victòria,

per què al Rei trist us mostreu?

Si voleu honors i glòria,

comte Jofre, demaneu.

“Des d’avui, de vostra terra

sereu comte independent;

sereu mon company en guerra

i en pau l’amic més prudent.”

―Grans mercès, el Rei de França;

―li respon Jofre el Pelós!―

no em reca, no, el cop de llança

que dessagna tot mon cos.

“El que em reca i cor-me-lliga,

és veure llis mon escut,

sense cap blasó que diga,

els honors que he merescut.”

Llavors, el Rei de seguida

s’acosta al llit del valent;

xopa els dits en sa ferida,

i així li diu dolçament:

―Amb sang del cor a la guerra 

haveu guanyat el blasó;

quan torneu a vostra terra

brodeu-lo en vostre pendó.

I passant quatre ditades

del brau Jofre en l’escut blanc,

hi deixava senyalades

les quatre barres de sang.