L’obra de teatre La Repartidora d’Antoni Bori i Fontestà, estrenada al teatre del col·legi Terrassenc la tarda del 8 de desembre de 1881, conté un petit parlament que retrata com solen intervenir les persones que governen quan volen enlluernar-nos amb paraules buides i fugint d’estudi.
Vegem com s’expressava en aquesta obreta el Sr. Arcís (agutzil):
Es necessita Retòrica
per discussió tan simpàtica,
i per suposat Gramàtica
i una expressió metafòrica.
Perquè mai, la ciència plàstica
darà instrument a l’Estètica,
per dar-li forma patètica,
i fer la paraula elàstica.
És aquesta una polèmica
algun tanto macarrònica
que està renyida amb la crònica,
i amb la discussió acadèmica.
La naturalesa exòtica
junt amb l’ocasió específica,
pirotècnica i narcòtica.
Si s’atén a l’acció crítica
i a més de crítica, tàcita,
la mnemotècnica i clàssica
argumenta la política.
L’autoritat periòdica (creixent per graus)
desatendeix tota plàtica,
i si és cosa matemàtica
se tracta amb força metòdica.
Però mai, mai, l’acció flamètica
se dedueix de la històrica;
i molt menos, si és Retòrica,
i molt menos, si és Poètica.
Com diria en Monegal: —Ah! Ja ho veuen! Així s’expressen els que manen, sobretot si parlen d’economia… I com dirien els de la Trinca: —Una altra d’esdrúixoles!
El trobador català 