Persistència: el ratolí

28 11 2012

El poble de Catalunya ha parlat i majoritàriament ha triat opcions polítiques que plantegen el dret a decidir, és a dir, fer una consulta sobre el nostre futur com a poble. Tot i que aquest objectiu ha estat i encara és esmunyedís i ple d’entrebancs, es tracta de persistir-hi com fa el gat quan vol atrapar el ratolí, tal com ens ho descriu Antoni Bori en un poema que acaba amb aquest consell: Qui treballa amb fe i constància, assoleix sempre profit.

EL RATOLÍ

Vet aquí que una vegada,

un ratolí espavilat

saltava de la teulada

al rebost, per un forat.

Mes un gatet que el va veure

una nit ficar-se allí,

en la teulada es va ajeure

esperant el ratolí.

El ratolí, de seguida

que es sent del gat presoner

busca per tot la fugida

i, quan veu que no pot ser,

 …

s’enfila a dalt d’un prestatge,

bo i furgant amb el morret

una bola de formatge

per ficar-s’hi amagadet.

 …

El gat, en sent de dia, deixa

la teulada i va al rebost,

i amb la ferum sap conèixer

que el ratolí és a la post.

Llavors, pujant-hi, miola

per veure si el pot caçar,

i de formatge la bola

amb la pota fa rodar.

 …

El ratolí el morret alça

i fuig reganyant les dents,

però quan veu que el gat l’encalça

torna a la bola corrents.

 …

I en aquell valent abordatge,

del rebost pels trastos vells,

ratolí, gat i formatge

van rodant a capgirells.

 …

Fins que a l’últim de la brega,

confiat el ratolí,

treu el cap, i s’ensopega

amb les urpes del botxí.

I del formatge on estava

el ratolí satisfet,

en poca estona passava

a n’el ventre del gatet.

 …

Això ens ensenya en substància,

que, com el gat eixerit,

qui treballa amb fe i constància

assoleix sempre profit.

Antoni Bori i Fontestà





La cultura de l’esforç

4 11 2012

Passat aquest pont de Tots Sants, és un bon moment per reprendre els estudis -primaris, secundaris, universitaris…- amb afany de superació i seguint el consell que Antoni Bori adreçava a les persones en edat escolar i també apel·lant la responsabilitat dels educadors:

L’APLICACIÓ

Un noi dolent hi havia,

tant, que hasta es feia avorrir

de tothom que el coneixia,

i a l’estudi no volia

mai aprendre de llegir.

.

Quan els seus pares van veure

que no es podia esmenar

i que en res volia creure,

d’allà l’estudi el van treure

per posar-lo a treballar.

.

En el treball on estava,

veié el noi avergonyit

que el que menys treballava

i el que més diners guanyava

sempre era el més instruït.

.

Aleshores coneixia

el mal que havia comès;

però, per més que se’n dolia,

no va arribar mai el dia

que ell arribés a ser res.

…..

Nois  a l’estudi inclinats,

que us treguin no heu de permetre

jamai per desaplicats;

apreneu força de lletra

i sereu sempre estimats.

Antoni Bori i Fontestà





En temps de retallades…

19 05 2012

La història de la humanitat ens ensenya que hi ha èpoques de vaques grasses i èpoques de vaques magres. Tot i la responsabilitat dels de dalt, que han de ser bons administradors, cal no oblidar l’esforç i la tenacitat individuals. Antoni Bori i Fontestà ho recull magistralment en aquest poema, que és tota una lliçó d’economia domèstica, d’amor al treball i de saber no estirar més el braç que la màniga.

LA VELLA FILOSA

Jo sóc la filosa

de veu reganyosa

que sempre treballa

al mig del carrer;

jo explico la història

que sé de memòria;

veniu a la vora

que jo us la diré.

“Per anys endarrere,

quan jo encara n’era

petita, com ara

els que m’escolteu,

mon avi tenia

aquella masia

que a terra, en ruïnes,

encara veieu.

“Els mals de les guerres

trinxaren les terres,

cremant les espigues

el foc dels canons;

els camps i mesures

farcits de malures,

la fam hi portaven

pels quatre cantons.

“Quan l’avi va veure

tants mals i va creure

la hisenda perduda

per tants de perills

va dir al meu pare,:

-Ets jove tu encara;

treballa i ensenya’n

també a n’els teus fills-.

Llavores baixaren

al poble, on trobaren,

la mare, un fus noble

i el pare, un teler;

el pare teixia

de nit i de dia,

la mare filava

al mig del carrer.

“A còpia d’anyades,

treballs i suades,

lograren mos pares

poder descansar;

i quan gran em feia,

la mare a mi em deia,

la seva filosa

posant-me la mà:

―Aquí tens la teva

missió, filla meva,

per ella nosaltres

de nit i de dia

tornem a ser rics;

treballa i confia

que ella ha de salvar-te

dels teus enemics-.

“I, des de llavores,

a totes les hores

la meva filosa

anava filant;

amb ella pujava

mos fills, i els donava

un nom el més digne,

un nom el més gran.

“Tothom em diu vella,

tothom m’aconsella

que deixi la feina

per qui la pot fer;

però mentre amb força,

el fil puga tòrcer,

la meva filosa

jamai deixaré.”

Jo sóc la filosa

de veu reganyosa

que sempre cargola

el fus cap per avall;

graveu eixa història

en vostra memòria,

seguiu mon exemple

i honreu el treball.





1 de maig. Himne al progrés

27 04 2012

Antoni Bori vivia a Badalona, justament al barri del Progrés. Ben segur que això l’inspiraria un poema que il·lustra amb optimisme el desenvolupament industrial que s’esdevenia a la ciutat.

HIMNE AL PROGRÉS

Salve, salve, honrada i noble

germanor dels fills del poble,

voluntat del sentiment;

salve, força que propagues

la unió de les nissagues

i la llum del pensament.

A la raça feinadora

tu l’has feta pensadora,

i amb la ploma, o bé amb el mall,

dius o cantes amb consciència

les empreses de la ciència

i les glòries del treball.

Allà on et porta la humana pensa

el treball mostra torns i telers,

i el que la ciència diu o comença

la indústria acaba amb força immensa,

la indústria santa, que és el Progrés.

A estranyes terres d’incultes races

els dulcifiques tu els costums;

les lleis salvatges prompte arrabasses,

i ermots i platges, per llà on tu passes,

jardins es tornen rics de perfums.

Tes naus sempre veleres

coneixen tots els mars

enginys de tota mena

emmotllen els metalls;

subjectes la paraula,

reprens la força al llamp,

i esborres les fronteres,

i estrenys la humanitat.

A la gent treballadora

també ajuntes, en bona hora,

lluny de vicis coneguts;

persisteix en tal fal·lera

que ella alçarà ta bandera

i cantarà tes virtuts.

Salve, salve, honrada i noble

germanor dels fills del poble,

repeteix el cant après,

repeteix el cant de glòria,

que és del segle la victòria

el Treball, que és Progrés.

Antoni Bori i Fontestà