El poble de Catalunya ha parlat i majoritàriament ha triat opcions polítiques que plantegen el dret a decidir, és a dir, fer una consulta sobre el nostre futur com a poble. Tot i que aquest objectiu ha estat i encara és esmunyedís i ple d’entrebancs, es tracta de persistir-hi com fa el gat quan vol atrapar el ratolí, tal com ens ho descriu Antoni Bori en un poema que acaba amb aquest consell: Qui treballa amb fe i constància, assoleix sempre profit.
EL RATOLÍ
Vet aquí que una vegada,
un ratolí espavilat
saltava de la teulada
al rebost, per un forat.
…
Mes un gatet que el va veure
una nit ficar-se allí,
en la teulada es va ajeure
esperant el ratolí.
…
El ratolí, de seguida
que es sent del gat presoner
busca per tot la fugida
i, quan veu que no pot ser,
…
s’enfila a dalt d’un prestatge,
bo i furgant amb el morret
una bola de formatge
per ficar-s’hi amagadet.
…
El gat, en sent de dia, deixa
la teulada i va al rebost,
i amb la ferum sap conèixer
que el ratolí és a la post.
…
Llavors, pujant-hi, miola
per veure si el pot caçar,
i de formatge la bola
amb la pota fa rodar.
…
El ratolí el morret alça
i fuig reganyant les dents,
però quan veu que el gat l’encalça
torna a la bola corrents.
…
I en aquell valent abordatge,
del rebost pels trastos vells,
ratolí, gat i formatge
van rodant a capgirells.
…
Fins que a l’últim de la brega,
confiat el ratolí,
treu el cap, i s’ensopega
amb les urpes del botxí.
…
I del formatge on estava
el ratolí satisfet,
en poca estona passava
a n’el ventre del gatet.
…
Això ens ensenya en substància,
que, com el gat eixerit,
qui treballa amb fe i constància
assoleix sempre profit.
Antoni Bori i Fontestà
El trobador català 