15 d’agost, festa de l’Assumpció

Imatge: fragment d’una litografia original de Jordi Curós per a l’edició de Lo trovador català a cura de Josep Balagué i Tarrés i Josep Pi i Caparrós. Edicions Curiosa 1988.

El quinze d’agost és la Festa Major de Badalona. A Santa Maria, parròquia principal de la nostra ciutat, és el dia més solemne: s’hi canten els goigs a la nostra patrona. Segur que Antoni Bori, com a bon badaloní, devia viure la Festa Major amb entusiasme. La seva devoció a la Mare de Déu la podem veure en un senzill poema titulat Ora pro nobis on crida l’atenció l’anàfora “nosaltres pecadors” al final de cada estrofa. Felicitats a totes les Assumptes!

ORA PRO NOBIS

Verge santa

piadosa,

reina i mare

afectuosa

que domines

nostres cors;

sigues sempre

l’advocada,

i l’estrella

venerada

de nosaltres

pecadors.

…

Tu que guies

cels i terres,

i ets l’aurora

que desterres

els malèfics

temptadors;

obre’ns, Mare,

els teus braços

i encamina

sempre els passos

de nosaltres

pecadors.

…

Arca santa

de clemència,

flor que escampes

tota essència

i endolceixes

nostres plors;

en les penes

de la vida

fortifica’ns,

entendrida

de nosaltres

pecadors.

…

Font eterna

de dolçors,

tendre bàlsam

amb què cures

les ferides

de tants cors;

vetlla’ns tota

malaltia

i les hores d’agonia

de nosaltres

pecadors.

…

I quan vingui

l’hora incerta

que nostra ànima

es desperta

cercant braços

redemptors

dels teus fes-la

meritòria

i obre el temple

de la glòria

a nosaltres

pecadors.

Antoni Bori i Fontestà

27 d’abril. Mare de Déu de Montserrat

En aquesta diada de la patrona de Catalunya, us proposem un dels diversos poemes que Antoni Bori va escriure dedicats a la Moreneta. Felicitats a totes les Montserrats!

MONTSERRAT

Quan vinc com pelegrí en grat romiatge
a dalt d’eixos turons on tens estatge
oh temple venerat!
borbolla en el meu cor dolça alegria
i pren esplai i goig l’ànima mia,
com mariner que arriba al port aimat.
…
Amb l’alè dels boixars i ginesteres
que coronen els pics d’eixes cingleres
s’eixamplen mos pulmons;
i en la ferum placenta i muntanyana,
respiro de la pàtria catalana
les santes i formoses tradicions.
…
Aquí vola a pleret la fantasia;
la mirada s’eixampla i s’extasia,
i bat alegre el cor;
l’ànima al cel s’aixeca i es transporta
i la fe es divisa i es conforta
amb la dolça pregària de l’amor.
…
Aquí tot és formós. La imatge bella
de la Verge asseguda en la capella
ens postra reverents;
l’eixerida i devota escolania
ens allunya la pena, amb l’harmonia
de sos càntics i notes eloqüents.
…
Dels pòrtics del convent fins a l’arcada
puja l’aroma fresca i delicada
dels tells i romanins;
i en les cel·les i ermites solitàries
ressonen a tota hora les pregàries
dels monjos, escolans i pelegrins.
…
Aquí tot l’any reviu la primavera,
que el verdum, el pinsà i la cadernera
saluden sempre al sol;
i a la nit, quan s’adormen tot a l’una
arran del monestir a clar de lluna,
hi refila sos cants el rossinyol.
…
No hi ha estada més bella i més xamosa
que l’ombra regalada i deliciosa
d’aquests obacs gegants;
aquí on com anyells dintre la pleta,
sempre ens vetlla la Verge Moreneta,
la Patrona gentil dels catalans.
…
Oh beneït Montserrat! Quan les cingleres
es fonen en les boires més lleugeres,
i ta potenta arrel
apar que en el rocam fins es desferra,
sembla talment que t’alces de la terra
per fugir i aixecar-te cap al cel!

Antoni Bori i Fontestà

I aquí us deixo un vídeo de l’escolania cantant el Virolai: