14 de setembre. Exaltació de la santa creu

De tots és prou sabut que el senyal dels cristians és el senyal de la creu. Cada 14 de setembre el calendari litúrgic ens ho recorda d’una manera especial. També ho devia tenir present Antoni Bori, el qual va dedicar un dels seus poemes a exalçar la creu.

No ens atreviríem a qualificar de místic el nostre poeta, però certament en l’Oració de la creu hi podem descobrir la solidesa de la fe expressada en un cal·ligrama. Us el reproduïm en una imatge perquè en pugueu apreciar el resultat estètic. Notem, a més, que en alguns versos hi podríem entreveure una petita premonició de la llarga i dolorosa malaltia que Antoni Bori patiria abans de morir.

Nota: si cliqueu la imatge de la creu, podreu llegir el text amb més claredat.

Convalescència

Passar una malaltia sempre és un mal tràngol; Antoni Bori devia presenciar-ne més d’una. Però, gràcies a Déu, moltes malalties se superen si s’hi posen tots els mitjans. Llavors només queda un període en què cal refer-se: la convalescència.

El nostre autor es devia inspirar en la convalescència d’algú molt proper per escriure’n un poema (publicat a La il·lustració catalana). Us en reproduïm unes estrofes que volem dedicar a tothom qui, després d’un temps de patiment, es va refent i recupera la salut:

Així, amor, camina

bo i recolzant-te en mi;

si et cansa la pujada

ja entrem a bon camí.

 …

Tes cames enneulides

valentes s’han posat;

ho veus?, ni te n’adones

i tant que hem caminat!

…

Gaudeix aquí, a l’ermita,

de l’enyorat repòs;

la matinada hi canta,

l’oreig hi és sanitós…

…

El cel que t’hi esperava

a saludar-te acut;

és ell, és ell qui et torna

la vida i la salut.

Antoni Bori i Fontestà