Imatge: Fragment del monument a la Sardana,
plaça de Josep Tarradellas, Sant Adrià de Besòs
La sardana és la dansa més bella…
Així comença el famós poema de Joan Maragall dedicat a la sardana. Però potser és menys conegut què va escriure Antoni Bori sobre la sardana, concretament a La Gallarda del Roser, un quadre de costums de muntanya (1902) que conté una sardana.
Gairebé al final de l’obra, un dels seus personatges, en Patllari, declara:
I ho direm ben alt, ben clar:
contrapassos i sardanes
són els balls que més volem;
i anc que deixi el català
les costums més casolanes,
sempre, sempre els ballarem…
Mentre ens quedin les sardanes,
catalans sempre serem.
Com hauria dit Bernd Schuster: “No hase falta desir nada más…”; i aquí diríem: “Ja som al cap del carrer”.
Us deixem amb una imatge de la partitura de La Gallarda del Roser.
El trobador català 