Antoni Bori i la sardana

11 05 2012

Imatge: Fragment del monument a la Sardana,

plaça de Josep Tarradellas, Sant Adrià de Besòs

La sardana és la dansa més bella…

Així comença el famós poema de Joan Maragall dedicat a la sardana. Però potser és menys conegut què va escriure Antoni Bori sobre la sardana, concretament a La Gallarda del Roser, un quadre de costums de muntanya (1902) que conté una sardana.

Gairebé al final de l’obra, un dels seus personatges, en Patllari, declara:

I ho direm ben alt, ben clar:

contrapassos i sardanes

són els balls que més volem;

i anc que deixi el català

les costums més casolanes,

sempre, sempre els ballarem…

Mentre ens quedin les sardanes,

catalans sempre serem.

Com hauria dit Bernd Schuster: “No hase falta desir nada más…”; i aquí diríem: “Ja som al cap del carrer”.

Us deixem amb una imatge de la partitura de La Gallarda del Roser.