Les males companyies

13 12 2012

Immersió

A la senyora Alícia Sánchez Camacho del PP no li vindria malament reflexionar si fa bé d’anar a remolc del partit Ciudadanos/Ciutadans en temes com qüestionar la immersió lingüística.

No cal dir que, si el PP no rectifica, li pot ben esdevenir allò que va escriure el nostre mestre i poeta:

LES MALES COMPANYIES

Un noi dolent al poble hi havia

que era una llebre per saltar,

i a tanta altura s’atrevia

fins que una cama es va trencar.

Varen posar-n’hi una de fusta,

però, acostumat amb aquell pes,

per més que fos estreta i justa

també hi brincava d’allò més.

Un bon noiet amb ell anava

molt compadit del seu afany,

però al cap de temps, també saltava

tant o pitjor que el seu company.

A saltar un clos de parets velles,

fent com el coix, es va arriscar;

va caure a terra de costelles

i allà una cama es va trencar.

I al cap d’un any, amb cara adusta,

es va el bon noi avergonyir

d’haver de dur cama de fusta

com el coixet que va seguir.

Avorriu sempre el mal company,

que diu l’adagi ben entès:

Qui va amb un coix, al cap de l’any

serà tan coix com ell o més.

Antoni Bori i Fontestà

També podeu trobar una altra entrada sobre aquest tema en el bloc antic.


Accions

Informació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: