Les males companyies

A la senyora Alícia Sánchez Camacho del PP no li vindria malament reflexionar si fa bé d’anar a remolc del partit Ciudadanos/Ciutadans en temes com qüestionar la immersió lingüística.

No cal dir que, si el PP no rectifica, li pot ben esdevenir allò que va escriure el nostre mestre i poeta:

LES MALES COMPANYIES

Un noi dolent al poble hi havia

que era una llebre per saltar,

i a tanta altura s’atrevia

fins que una cama es va trencar.

…

Varen posar-n’hi una de fusta,

però, acostumat amb aquell pes,

per més que fos estreta i justa

també hi brincava d’allò més.

…

Un bon noiet amb ell anava

molt compadit del seu afany,

però al cap de temps, també saltava

tant o pitjor que el seu company.

…

A saltar un clos de parets velles,

fent com el coix, es va arriscar;

va caure a terra de costelles

i allà una cama es va trencar.

…

I al cap d’un any, amb cara adusta,

es va el bon noi avergonyir

d’haver de dur cama de fusta

com el coixet que va seguir.

…

Avorriu sempre el mal company,

que diu l’adagi ben entès:

―Qui va amb un coix, al cap de l’any

serà tan coix com ell o més.

Antoni Bori i Fontestà

També podeu trobar una altra entrada sobre aquest tema en el bloc antic.