El dret a decidir

Després de les eleccions esperem que podrem exercir aquest dret tan bàsic i democràtic: decidir què volem ser.

Tant de bo que no ens acabi passant com a la mula del poema d’Antoni Bori:

LA INDECISIÓ

Entre l’ordi i la civada,

per no saber què escollir,

una mula es va morir

de fam en una porxada.

Així, alguna vegada,

si el negoci o l’interès

en un cas tan compromès

ha vingut a conduir-nos,

per no voler decidir-nos,

ens hem quedat sense res.

Antoni Bori i Fontestà

Aquest poema em fa recordar que, de petits, dèiem:

En què s’assemblen l’home i el burro?

Solució: el burro menja civada i l’home “si bada” no menja…

No badem, doncs…

150 anys enrere

Fa 150 anys, el 1862, naixia Antoni Bori i Fontestà. Justament aquell any la llengua catalana recuperava terreny en la literatura: per primera vegada es tornaria a publicar una novel·la en català. Es tractava d’una novel·la històrica escrita per Antoni de Bofarull. El títol cridava l’atenció: L’orfeneta de Menargues, i encara més el títol alternatiu Catalunya agonitzant (en aquella època era habitual que les novel·les tinguessin un títol alternatiu, com per exemple Don Álvaro o la fuerza del sino).

Tant la temàtica (les aventures i desventures d’una orfeneta), com el fet d’ambientar-ho en un moment històric decisiu per a Catalunya (el Compromís de Casp) són elements que indubtablement devien impactar el nostre poeta badaloní. No oblidem que Antoni Bori escriuria una Història de Catalunya i que més d’un dels seus poemes de El trobador català tindria com a protagonista un orfenet o una cegueta. Coincidència? Potser sí, però més aviat podem establir un cert paral·lelisme entre aquests dos autors atrets per una història (la Història de Catalunya) que ha patit dissorts de tota mena, però que no renuncia a perdurar…

Us deixem amb la portada i un dels gravats de la primera edició de L’orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant (1862). És una novel·la considerada romàntica i una mica ensucrada, però cal dir que, per l’època en què fou escrita, tenen molt de mèrit els elements històrics que s’hi recullen.