Si voleu visitar Catalunya…

Aquest agost, amb la crisi, més d’una família es replanteja la destinació de les vacances. Si sou dels que, per estalviar, heu descartat voltar per altres continents, per Europa, o fins i tot per la resta de la península, aquest poema d’Antoni Bori us pot donar idees per visitar indrets de Catalunya. De fet, sembla una lliçó molt ben estructurada de l’assignatura de geografia i medi natural…

CATALUNYA
SITUACIÓ
De les regions espanyoles,
la més rica i estimada
és la de tots coneguda
per la terra catalana.
…
Dels Pirineus, on comença,
allà a la ratlla de França,
fins al regne de València
estén sos rius i muntanyes.
…
A llevant té la marina
que li dóna tanta fama
pels seus ports, des del de Roses
a Sant Carles de la Ràpita.
…
L’Aragó, a ponent, li dóna
l’alè ardent de ses mujades,
per colrar els blats i les vinyes
de l’Urgell i la Segarra.
…
I si al migdia València
naturals sos límits marca,
amb sos perfums i ses hortes
com bona amiga l’abraça.
…
De totes aquestes terres
fronterisses i germanes,
en altre temps Catalunya
en fou reina i sobirana.
…
Encara avui les enyora
quan sent que d’elles es parla,
i per gaudir de sa vista
puja a dalt de ses muntanyes.
…
En alta mar veu Mallorca
que la saluda i acata,
com bona filla que sempre
es recorda de la mare.
…
De Puigcerdà veu a Llívia,
i més endins, cap a França,
mira també com a filles
el Rosselló i la Cerdanya.
…
Totes foren terres seves
en el temps que el rei en Jaume
a tots els vents estenia
l’escut de les quatre barres.
…
RIUS I MUNTANYES
Rius i muntanyes notables
per Catalunya s’estenen,
donant-li fonts regalades
i més fresques salzeredes.
…
L’Ebre d’enllà Ribarroja
per Flix i Móra travessa,
regant d’Amposta i Tortosa
els arrossars i oliveres.
…
D’Urgell el Segre davalla,
i el Noguera Pallaresa,
a besar els murs gloriosos
de Balaguer i de Lleida.
…
El Ter recorda a Girona
del Mercadal la defensa,
quan a l’any vuit Catalunya,
al francès feia la guerra.
…
De Besalú les muralles
el Fluvià encara besa,
l’antic palau de sos comtes
reflectint en les riberes.
…
I el Llobregat, que entre salzes
de Monistrol s’arrossega,
a Barcelona saluda
recordant-li sa grandesa.
…
Emmirallant-se en les aigües
d’aquests rius, tan transparentes,
alcen el front les muntanyes
regalades de la terra.
…
Els Pirineus, que s’allarguen
de Bossost a la Jonquera,
embelleixen la Cerdanya
catalana i la francesa.
…
Les del Cadí i Guilleries
del Pirineu també arrenquen,
i regalen les Gavarres
a la plana empordanesa.
…
El Montseny tot l’any destria
sa nevada cabellera;
Montagut, Montsant i Prades
per Tarragona s’estenen.
…
I en el cor de Catalunya,
per la banda de Manresa,
Montserrat amb ses ermites
i ses mirades s’aixeca.
…
Allà la santa Patrona
de Catalunya es venera,
en el temple que bastiren
els àngels dalt de la serra.
…
CLIMA
Situada Catalunya
entre el mar i les muntanyes,
mostra tot l’any en son clima
una riquesa variada.
…
Les estacions s’hi presenten
amb una llei admirable
més aviat amb bonances
que no pas massa extremades.
…
L’hivern sos camps fertilitza,
la primavera els ufana,
l’estiu madura ses fruites,
i la tardor els cups destapa.
…
Quan a muntanya les pluges
i les neus els arbres glacen,
en el recés de ses costes
l’aura és sempre saludable.
…
I a l’estiu, quan les malures
de la ciutat ens aparten,
ens ofereixen sos boscos
la salut més desitjada.
…
Sant Miquel del Fai ens obre
ses magnífiques cascades;
Puigcerdà ens mostra ses prades
i Ribes son panorama.
…
Argentona té ses ombres,
Olot ses fonts regalades,
i Sant Celoni sos boscos,
i Salou formosa platja.
…
I la caça és abundosa
en tota l’alta muntanya,
com rica en banys i pesqueres
és la costa catalana.
…
I si entre aquestes delícies
al cos la salut li falta,
aigües minerals té a Tona,
Sant Hilari, Espluga i Caldes.
…
De manera que a tothora
en nostra terra estimada,
troben els ulls quant en somnis
la fantasia demana.
…
PRODUCCIONS
Poc fèrtil a Catalunya
ha fet la naturalesa
en relació a l’abundància
de les espanyoles terres.
…
Per tornar-la productiva,
amb voluntat els fills d’ella
claven l’aixada en les roques
i els sorrals i ermots conreuen.
…
Així, té pita en sos marges,
grana el fajol en les serres,
la sarment brota en l’artiga,
i el cànem creix en la gleva.
…
Girona treu de sos boscos,
en suros, tanta riquesa,
com Sant Feliu de ses hortes
i l’Urgell de ses garberes.
…
Frueix de gran nomenada
l’oli d’Olesa i de Lleida,
i són rics els vins de Sitges,
del Priorat i d’Alella.
…
També els minerals abunden
en l’entranya de la terra,
que Sarral té alabastre
i Campdevànol guixeres.
…
Falset treu plom de ses mines,
ferro verge la Jonquera,
roques de sal té Cardona
i Sant Joan carbó de pedra.
…
Per construccions i edificis
són notables les pedreres
de Sant Quirze de Besora,
de Serinyà i de Viella.
…
Així és que si poc fèrtil
l’ha feta naturalesa,
no enveja, perxò, els productes
de les nacions estrangeres.
…
INDÚSTRIA I COMERÇ
Riques i vàries indústries
ens mostra aquesta comarca,
on no es troba un pam de terra
sense un taller o una fàbrica.
…
Les airoses xemeneies
llençant el fum a glopades,
per tot arreu acrediten
l’activitat catalana.
…
Quan el vapor no utilitza,
aprofita els saltants d’aigua
per donar empenta a les rodes
de sos molins i ses fargues.
…
Sos telers treuen la tela
que més volguda es treballa,
i són notables els panyos
de Sabadell i Terrassa.
…
Els pintats i filatures
pertot arreu tenen plaça,
i encara Olot s’anomena
per sos blanquers i estamaires.
…
Destil·la vins Badalona,
talla el cristall Vallirana,
Sant Martí refina el sucre
i fa el paper Capellades.
…
El comerç a competència
d’indústries tan variades,
amb ferrocarril la creua
i de naus sos ports abasta.
…
Quan no exporta sos productes,
als estrangers dóna entrada,
protegint al de colònies
el comerç de cabotatge.
…
I del port de Barcelona
capital de la comarca,
entra i surt tanta riquesa
que cap del regne la iguala.
…
Així és que pel seu clima,
per les indústries que abraça,
l’activitat, l’honradesa,
i l’orgull de nostra raça,
sempre ha estat i serà sempre
la comarca catalana,
la regió més productora,
formosa i rica d’Espanya.

Antoni Bori i Fontestà

Poemes estiuencs

La sensibilitat d’Antoni Bori per la natura es manifesta en poemes senzills, gairebé casolans, com aquest que recull tota una jornada estiuenca, des del matí fins al vespre, d’ocellets com els pardals. Ara que se’n veuen menys a ciutat (víctimes d’espècies foranes) ve de gust recordar aquest poema que retrata amb vivesa el tarannà d’aquests simpàtics ocellets.

L’IDIL·LI DELS PARDALS

Salteu, salteu pardals del niu,
que el dematí més bell d’estiu
truca a la vostra porta;
pardals del niu, salteu, salteu,
que el sol ja toca a tot arreu
i la calor és molt forta.
…
Aneu del niu cap al sembrat
a espigolar els grans del blat
com les gentils formigues;
els escardots passeu volant,
i gronxoleu-se tot cantant
sobre d’un llit d’espigues.
…
Després, del camp cap al pregon,
beveu a l’ombra de la font
l’aigua fresqueta i dolça,
i allà, festius i enjogassats,
xerrotegeu enamorats,
sobre la verda molsa.
…
Canteu, canteu, gentils pardals,
que el sol ja crema pels tossals
al bell punt del mig dia;
gentils pardals, canteu, canteu,
que pren el bosc a vostra veu
la més dolça harmonia.
…
I de la font, al pic del sol,
baixeu al riu pel reguerol
d’entre la salzereda,
mes no us enganyi la frescor,
que allà vigila el caçador
dintre l’espessa arbreda.
…
I quan la tarda va tombant,
i el grill reprèn amb el seu cant
a l’estival cigala,
torneu al niu, bells pardalets,
i allà adormiu-se arrupidets
amb el cap sota l’ala.
…
Dormiu, dormiu, pardals del bosc,
que surt la lluna i s’ha fet fosc,
i els estelets encanten;
pardals del bosc dormiu, dormiu,
que la non, non, amb to festiu
els rossinyols us canten.

 

Antoni Bori a Llengua Nacional

Al número 79 de la revista Llengua Nacional (II trimestre del 2012) Josep M. Alentà hi ha publicat un article dedicat a la llegenda de les quatre barres. Concretament es titula Les quatre barres de sang. El mite de l’origen de l’escut de Catalunya.

Després de repassar els fets històrics que suposadament van donar origen a la llegenda i aportar arguments que demostren que tot plegat no encaixa prou (per això és justament una llegenda i no pas història certa i documentada), l’autor de l’article diu:

L’existència de la llegenda, però, no ens ha de fer dubtar de la importància del comte Guifre, ans al contrari. Les llegendes, si bé poden no ser històricament exactes, no tracten mai d’individus mediocres o poc transcendents, sinó que perpetuen la memòria dels grans personatges. I el comte Guifre n’és un.

A continuació es fa ressò dels poetes que han fet alguna versió de la llegenda:

La narració sobre Guifre tingué una gran difusió. Esdevingué de gran popularitat a partir del segle XIX amb les influències romàntiques i el moviment de la Renaixença, molt hàbil a l’hora de recuperar o crear els símbols de Catalunya: en aquest sentit destaquen les aportacions al voltant de la llegenda fetes per Joaquim Rubió i Ors –conegut com Lo Gaiter del Llobregat- en la seva poesia Jofre el Pelós de 1839, per Josep Coroleu (1839-1895) en Les barres de sang, per Jacint Verdaguer en un poema també titulat Les barres de sang, o el popular Antoni Bori i Fontestà.

Antoni Bori i Fontestà

Potser el poema més conegut és el d’Antoni Bori i Fontestà. L’escut de Catalunya, que forma part del poemari titulat Lo trobador català (1892): els nostres avis l’aprenien de memòria a l’escola. En reproduïm uns fragments:

En la que Sant Jordi empunya

bandera de color blanc

hi ha l’escut de Catalunya

amb quatre barres de sang.

D’aquestes barres la història

està escrita en lletres d’or,

per saber-la de memòria

i gravar-la en nostre cor.

Essent Carles rei de França

i senyor dels catalans,

entraren, folls de venjança,

en ses terres els normands.

Al saber la nova, empunya

el comte l’arma i l’escut

i s’enduu tot Catalunya

cap a França resolut.

*             *             *

Mes quan vençut reculava

l’enemic, rostos avall,

un llançó al pit se li clava

i el fa caure del cavall.

*             *             *

I a l’entrar a dur-li la nova

de que els normands han perdut,

veu el rei el comte Jofre

mirant trist el seu escut.

*             *             *

―Des d’avui, de vostra terra

sereu comte independent;

sereu mon company en guerra

i en pau l’amic més prudent.”

―Grans mercès, el Rei de França;

―li respon Jofre el Pelós!―

no em reca, no, el cop de llança

que dessagna tot mon cos.

“El que em reca i cor-me-lliga,

és veure llis mon escut,

sense cap blasó que diga,

els honors que he merescut.”

*             *             *

―Amb sang del cor a la guerra

haveu guanyat el blasó;

quan torneu a vostra terra

brodeu-lo en vostre pendó.

I passant quatre ditades

del brau Jofre en l’escut blanc,

hi deixava senyalades

les quatre barres de sang.

Si voleu llegir el poema complet, el trobareu en una altra entrada del bloc: https://eltrobadorcatala.wordpress.com/2012/04/24/23-dabril-sant-jordi/