Encara que a El trobador català no hi hagi cap poema específic sobre la diada o sobre la llegenda del sant, ve a tomb el poema L’escut de Catalunya d’Antoni Bori, que comença així: En la que sant Jordi empunya… BONA DIADA A TOTHOM!
L’ESCUT DE CATALUNYA
En la que Sant Jordi empunya
bandera de color blanc
hi ha l’escut de Catalunya
amb quatre barres de sang.
…
D’aquestes barres la història
està escrita en lletres d’or,
per saber-la de memòria
i gravar-la en nostre cor.
…
Essent Carles rei de França
i senyor dels catalans,
entraren, folls de venjança,
en ses terres els normands.
…
Per sostenir sa corona,
demanava el Rei socors
al comte de Barcelona,
el valent Jofre el Pelós.
…
Al saber la nova, empunya
el comte l’arma i l’escut
i s’endú tot Catalunya
cap a França resolut.
…
Així que a França arribava
amb la flor dels catalans,
el rei Carles reculava
atropellat pels normands.
…
I llençant-s’hi de seguida
el brau Jofre amb sos valents,
va deturar l’envestida
dels normands, forts i potents.
…
Mes quan vençut reculava
l’enemic, rostos avall,
un llançó al pit se li clava
i el fa caure del cavall.
…
Dintre una tenda els de França
ferit al comte han entrat,
posant-li al capçal la llança
i l’escut al seu costat.
…
I en entrar a dur-li la nova
que els normands han perdut,
veu el Rei el Comte Jofre
mirant trist el seu escut.
…
―Si a vós se us deu la victòria,
per què al Rei trist us mostreu?
Si voleu honors i glòria,
comte Jofre, demaneu.
…
“Des d’avui, de vostra terra
sereu comte independent;
sereu mon company en guerra
i en pau l’amic més prudent.”
…
―Grans mercès, el Rei de França;
―li respon Jofre el Pelós!―
no em reca, no, el cop de llança
que dessagna tot mon cos.
…
“El que em reca i cor-me-lliga,
és veure llis mon escut,
sense cap blasó que diga,
els honors que he merescut.”
…
Llavors, el Rei de seguida
s’acosta al llit del valent;
xopa els dits en sa ferida,
i així li diu dolçament:
…
―Amb sang del cor a la guerra
haveu guanyat el blasó;
quan torneu a vostra terra
brodeu-lo en vostre pendó.
…
I passant quatre ditades
del brau Jofre en l’escut blanc,
hi deixava senyalades
les quatre barres de sang.
El trobador català 
Molt bé el canvi. Felicitats!!!
Ma àvia, nascuda el 12, se’l sabia de memòria d’un cop que van anar a Vendrell a recitar-lo. Ella, al seu torn, me’l recitava a mi i algun fragment he retingut… M’ha encantat trobar-lo a internet, gràcies!!! 🙂
la meva àvia, també nascuda al 12, me’l recitava, i el vaig aprendre. Fa temps em vaig comprar un llibre on hi és
Jo vaig aprendre aquest poema al col·legi i m’ ha fet molta il·lusió trobar-lo a internet
el recitaba el meu pare, i jo que ting 62 anys també el recito. El que amb sap greu es que ja no queda ningú radera meu `per recitar.