Poemes estiuencs

La sensibilitat d’Antoni Bori per la natura es manifesta en poemes senzills, gairebé casolans, com aquest que recull tota una jornada estiuenca, des del matí fins al vespre, d’ocellets com els pardals. Ara que se’n veuen menys a ciutat (víctimes d’espècies foranes) ve de gust recordar aquest poema que retrata amb vivesa el tarannà d’aquests simpàtics ocellets.

L’IDIL·LI DELS PARDALS

Salteu, salteu pardals del niu,
que el dematí més bell d’estiu
truca a la vostra porta;
pardals del niu, salteu, salteu,
que el sol ja toca a tot arreu
i la calor és molt forta.
…
Aneu del niu cap al sembrat
a espigolar els grans del blat
com les gentils formigues;
els escardots passeu volant,
i gronxoleu-se tot cantant
sobre d’un llit d’espigues.
…
Després, del camp cap al pregon,
beveu a l’ombra de la font
l’aigua fresqueta i dolça,
i allà, festius i enjogassats,
xerrotegeu enamorats,
sobre la verda molsa.
…
Canteu, canteu, gentils pardals,
que el sol ja crema pels tossals
al bell punt del mig dia;
gentils pardals, canteu, canteu,
que pren el bosc a vostra veu
la més dolça harmonia.
…
I de la font, al pic del sol,
baixeu al riu pel reguerol
d’entre la salzereda,
mes no us enganyi la frescor,
que allà vigila el caçador
dintre l’espessa arbreda.
…
I quan la tarda va tombant,
i el grill reprèn amb el seu cant
a l’estival cigala,
torneu al niu, bells pardalets,
i allà adormiu-se arrupidets
amb el cap sota l’ala.
…
Dormiu, dormiu, pardals del bosc,
que surt la lluna i s’ha fet fosc,
i els estelets encanten;
pardals del bosc dormiu, dormiu,
que la non, non, amb to festiu
els rossinyols us canten.