Si voleu visitar Catalunya…

29 07 2012

Aquest agost, amb la crisi, més d’una família es replanteja la destinació de les vacances. Si sou dels que, per estalviar, heu descartat voltar per altres continents, per Europa, o fins i tot per la resta de la península, aquest poema d’Antoni Bori us pot donar idees per visitar indrets de Catalunya. De fet, sembla una lliçó molt ben estructurada de l’assignatura de geografia i medi natural…

CATALUNYA
SITUACIÓ
De les regions espanyoles,
la més rica i estimada
és la de tots coneguda
per la terra catalana.

Dels Pirineus, on comença,
allà a la ratlla de França,
fins al regne de València
estén sos rius i muntanyes.

A llevant té la marina
que li dóna tanta fama
pels seus ports, des del de Roses
a Sant Carles de la Ràpita.

L’Aragó, a ponent, li dóna
l’alè ardent de ses mujades,
per colrar els blats i les vinyes
de l’Urgell i la Segarra.

I si al migdia València
naturals sos límits marca,
amb sos perfums i ses hortes
com bona amiga l’abraça.

De totes aquestes terres
fronterisses i germanes,
en altre temps Catalunya
en fou reina i sobirana.

Encara avui les enyora
quan sent que d’elles es parla,
i per gaudir de sa vista
puja a dalt de ses muntanyes.

En alta mar veu Mallorca
que la saluda i acata,
com bona filla que sempre
es recorda de la mare.

De Puigcerdà veu a Llívia,
i més endins, cap a França,
mira també com a filles
el Rosselló i la Cerdanya.

Totes foren terres seves
en el temps que el rei en Jaume
a tots els vents estenia
l’escut de les quatre barres.

RIUS I MUNTANYES
Rius i muntanyes notables
per Catalunya s’estenen,
donant-li fonts regalades
i més fresques salzeredes.

L’Ebre d’enllà Ribarroja
per Flix i Móra travessa,
regant d’Amposta i Tortosa
els arrossars i oliveres.

D’Urgell el Segre davalla,
i el Noguera Pallaresa,
a besar els murs gloriosos
de Balaguer i de Lleida.

El Ter recorda a Girona
del Mercadal la defensa,
quan a l’any vuit Catalunya,
al francès feia la guerra.

De Besalú les muralles
el Fluvià encara besa,
l’antic palau de sos comtes
reflectint en les riberes.

I el Llobregat, que entre salzes
de Monistrol s’arrossega,
a Barcelona saluda
recordant-li sa grandesa.

Emmirallant-se en les aigües
d’aquests rius, tan transparentes,
alcen el front les muntanyes
regalades de la terra.

Els Pirineus, que s’allarguen
de Bossost a la Jonquera,
embelleixen la Cerdanya
catalana i la francesa.

Les del Cadí i Guilleries
del Pirineu també arrenquen,
i regalen les Gavarres
a la plana empordanesa.

El Montseny tot l’any destria
sa nevada cabellera;
Montagut, Montsant i Prades
per Tarragona s’estenen.

I en el cor de Catalunya,
per la banda de Manresa,
Montserrat amb ses ermites
i ses mirades s’aixeca.

Allà la santa Patrona
de Catalunya es venera,
en el temple que bastiren
els àngels dalt de la serra.

CLIMA
Situada Catalunya
entre el mar i les muntanyes,
mostra tot l’any en son clima
una riquesa variada.

Les estacions s’hi presenten
amb una llei admirable
més aviat amb bonances
que no pas massa extremades.

L’hivern sos camps fertilitza,
la primavera els ufana,
l’estiu madura ses fruites,
i la tardor els cups destapa.

Quan a muntanya les pluges
i les neus els arbres glacen,
en el recés de ses costes
l’aura és sempre saludable.

I a l’estiu, quan les malures
de la ciutat ens aparten,
ens ofereixen sos boscos
la salut més desitjada.

Sant Miquel del Fai ens obre
ses magnífiques cascades;
Puigcerdà ens mostra ses prades
i Ribes son panorama.

Argentona té ses ombres,
Olot ses fonts regalades,
i Sant Celoni sos boscos,
i Salou formosa platja.

I la caça és abundosa
en tota l’alta muntanya,
com rica en banys i pesqueres
és la costa catalana.

I si entre aquestes delícies
al cos la salut li falta,
aigües minerals té a Tona,
Sant Hilari, Espluga i Caldes.

De manera que a tothora
en nostra terra estimada,
troben els ulls quant en somnis
la fantasia demana.

PRODUCCIONS
Poc fèrtil a Catalunya
ha fet la naturalesa
en relació a l’abundància
de les espanyoles terres.

Per tornar-la productiva,
amb voluntat els fills d’ella
claven l’aixada en les roques
i els sorrals i ermots conreuen.

Així, té pita en sos marges,
grana el fajol en les serres,
la sarment brota en l’artiga,
i el cànem creix en la gleva.

Girona treu de sos boscos,
en suros, tanta riquesa,
com Sant Feliu de ses hortes
i l’Urgell de ses garberes.

Frueix de gran nomenada
l’oli d’Olesa i de Lleida,
i són rics els vins de Sitges,
del Priorat i d’Alella.

També els minerals abunden
en l’entranya de la terra,
que Sarral té alabastre
i Campdevànol guixeres.

Falset treu plom de ses mines,
ferro verge la Jonquera,
roques de sal té Cardona
i Sant Joan carbó de pedra.

Per construccions i edificis
són notables les pedreres
de Sant Quirze de Besora,
de Serinyà i de Viella.

Així és que si poc fèrtil
l’ha feta naturalesa,
no enveja, perxò, els productes
de les nacions estrangeres.

INDÚSTRIA I COMERÇ
Riques i vàries indústries
ens mostra aquesta comarca,
on no es troba un pam de terra
sense un taller o una fàbrica.

Les airoses xemeneies
llençant el fum a glopades,
per tot arreu acrediten
l’activitat catalana.

Quan el vapor no utilitza,
aprofita els saltants d’aigua
per donar empenta a les rodes
de sos molins i ses fargues.

Sos telers treuen la tela
que més volguda es treballa,
i són notables els panyos
de Sabadell i Terrassa.

Els pintats i filatures
pertot arreu tenen plaça,
i encara Olot s’anomena
per sos blanquers i estamaires.

Destil·la vins Badalona,
talla el cristall Vallirana,
Sant Martí refina el sucre
i fa el paper Capellades.

El comerç a competència
d’indústries tan variades,
amb ferrocarril la creua
i de naus sos ports abasta.

Quan no exporta sos productes,
als estrangers dóna entrada,
protegint al de colònies
el comerç de cabotatge.

I del port de Barcelona
capital de la comarca,
entra i surt tanta riquesa
que cap del regne la iguala.

Així és que pel seu clima,
per les indústries que abraça,
l’activitat, l’honradesa,
i l’orgull de nostra raça,
sempre ha estat i serà sempre
la comarca catalana,
la regió més productora,
formosa i rica d’Espanya.

Antoni Bori i Fontestà


Accions

Informació

One response

3 08 2018
Any Fabra (8) Les caminades… | REMASTONS

[…] Si aquest estiu us moveu per terres de parla catalana, no deixeu de parar l’orella i gaudir de la riquesa i variació dels interlocutors que hi trobareu, paga la pena! I si volteu per Catalunya, potser us farà servei aquest poema d’Antoni Bori i Fontestà. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: