No cal dir que si Antoni Bori i Fontestà encara hi fos, s’hauria alegrat molt de poder participar en aquesta VII Trobada Mundial de les Famílies a Milà.
És natural que Antoni Bori, mestre i pare de família, tingués ben presents els valors que es condensen en l’àmbit familiar: la llar on s’aprèn a viure en societat, a estimar els avis, a respectar el tarannà de cadascú… La família era i és la millor escola per als infants.
Segur que fins i tot potser s’hi hauria afegit amb un dels poemes del recull Poemes escolars publicat el 1910, juntament amb poemes de Jacint Verdaguer o d’un joveníssim Josep Carner. Aquests poemes van ser tots musicats per Joan Baptista Lambert. Aquí el teniu:
La família
I
La mare bressa el nin
lo pare el petoneja,
los altres germanets
li canten cançonetes,
tantarantan
quan serà gran,
quan serà gran farà enveja.
II
Lo pare és al treball
la mare és a la feina,
lo nin, que era al bressol,
aprèn força de lletra.
Tantarantan
ara el més gran,
ara el més gran també feineja.
III
Lo pare es va fent vell
la mare es va fent vella,
los germanets plegats
de feinejar els relleven.
Tantarantan
bo i treballant,
són el puntal de llur vellesa.
El trobador català 
Deixa un comentari