Preparant Sant Joan…

8 06 2012

Aquesta diada té una tradició que es remunta qui-sap-lo i Antoni Bori la recull en més d’un poema. Justament en un d’ells (de fet és una de les cançons dels Poemes escolars) es veu el costum que tenia la canalla d’arreplegar llenya o fustes per poder fer una bona foguera. També s’hi pot entreveure, però, el vessant pedagògic i de fina ironia del nostre poeta que, aprofitant la vella dita qui no vulgui pols que no vagi a l’era, retrata un episodi entre costumista i picaresc de la diada (voler obtenir la matèria prima de la foguera furtant-la).

Los mals companys

I

Dels quatre vailets

tres són males eines

l’altre és bo, tan bo

com el pa de fleca.

Ve de Sant Joan

la vesprada alegre;

no podran fer focs

sense palla seca.

II

L’era d’allà a prop

diu que n’és ben plena;

cap allà se’n van

i a braçats la prenen.

L’amo que ho ha vist,

quina polseguera!

fugen tots avall

amb la mà a l’esquena.

Més que els altres tres

lo noi bo se’n queixa;

qui no vulgui pols

que no vagi a l’era.

Antoni Bori i Fontestà


Accions

Informació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: